La temporada de bolets va començar entre finals d’agost i principis de setembre al Pirineu de manera gairebé excepcional gràcies a les precipitacions generoses, i continuades, d’aquest 2018. Malgrat això, a posteriori, la producció va quedar força tocada a causa d’un període calor i absència de pluges a finals de setembre.

L’arribada del fred, la neu i el vent a les cotes més altes del país de les darreres setmanes han contribuït a acabar pràcticament la temporada aquí, però no a les parts més baixes i sobretot a la costa, on tot just ha començat. Aquests dies els bolets es fan ben presents a Collserola i en d’altres punts del litoral català, tal com toca segons les estadístiques.

Com es preveu la temporada de bolets 2018 a Collserola?

Laia Ribas, micòloga i vicepresidenta de la Societat Catalana de Micologia (SCM), destaca que la temporada ha començat en línia amb què seria habitual, ja que sol ser al novembre, en què la humitat és alta i comencen a baixar les temperatures, quan s’activa la producció de bolets a prop del mar i a l’entorn metropolità.

Afegeix que, en cas que aquestes condicions de temperatura i humitat es mantinguin, podrem gaudir-ne de força dies més a Collserola.

Ribas destaca que “depenem exclusivament del temps”, ja que si ve una glaçada, un període eixut o d’altes temperatures, poden implicar que s’aturi en sec la producció. En cas que es mantinguessin aquestes condicions òptimes, els bolets es podrien allargar fins al desembre, o fins i tot el gener.

Quins bolets són típics a Collserola?

Andrés Valverde, micòleg de l’SMC, explica que a Collserola hi trobem un bosc mixt, on predominen alzines i pins, un fet que fa que hi trobem gran diversitat d’espècies de bolets.

N’hi ha d’específics de cada tipus de bosc. A l’alzinar, per exemple, és possible trobar-hi espècies com el rossinyol (“Cantharellus cibarius”). En el cas del pi hi destaca el rovelló (“Lactarius sanguifluus”) o el pinetell (“Lactarius deliciosus”).

A banda, recorda que hi ha espècies que el que fan és degradar la matèria orgànica  de branques o troncs i que, en conjunt, “també formen part de la gran diversitat fúngica de la serra de Collserola”.

L’ou de reig (“Amanita cesarea”) és un bolet molt apreciat, però rar a Collserola. Malgrat tot, ha citacions d’algunes troballes. Segons Valverde, aquest bolet demana sòls silícics i boscos d’alzina surera o d’alzina, uns requisits que només es troben en alguns punts concrets de Collserola.

Com s’alimenten els bolets?

Els bolets són incapaços d’elaborar la seva pròpia matèria orgànica (aliment),  tal com fan les plantes gràcies a la fotosíntesi. L’aliment, per tant, l’han d’agafar de la matèria orgànica que prèviament ha elaborat les plantes. Els fongs alliberen enzims al substrat per tal d’obtenir els nutrients i substàncies necessàries per viure.

Per fer-ho hi ha diverses estratègies. Hi ha bolets sapròfits, que aprofiten la matèria orgànica morta que hi ha a les branques, fulles o troncs dels arbres morts. Aquí hi trobaríem, per tant, els bolets de soca.

bolets de soca
Exemplar de bolet de soca, a Collserola

D’altres bolets són paràsits, i aprofiten la matèria orgànica viva com pot ser un arbre, o un altre ésser viu.  L’arbre afectat en pateix les conseqüències, fins i tot es pot arribar a morir.

Hi ha una tercera variant que són els bolets que s’associen amb d’altre organismes i opten per una forma de vida simbiont, és a dir, que tots en surtin beneficiats.

Molts bolets s’associen amb les arrels dels arbres del bosc en una relació de simbiosi mitjançant el que s’anomena micorizes. Els bolets obtenen l’aliment dels arbres, i l’arbre, mitjançant les micorizes del fong, pot captar més bé els nutrients, les sals minerals i l’aigua de la pluja del sòl.

Rovellons, llenegues o fredolics estableixen aquest tipus de relació de benefici mutu amb els pins.

foto d'un pinetell
Exemplar de pinetell

Un altre cas de relació simbiont és la dels líquens, l’associació d’un bolet amb una alga. L’alga fa la fotosíntesi (produeix l’aliment),  i el fong hi aporta “la casa”, és a dir, el suport i la protecció. El fong també és el que capta els minerals i aporta certa humitat dins seu que beneficia l’alga.

No s’han d’arrencar bolets “en va”

No hi ha bolets “bons” o “dolents”. Els experts recomanen arrencar només els exemplars que volem per al consum o per a l’estudi. Valverde recorda que tots els fongs fan una funció al bosc, bé sigui perquè descomponen fulles, branques i troncs, o bé perquè ajuden els arbres a capturar més bé l’aigua i els nutrients als arbres. No és sostenible per al bosc arrencar-los de massivament.

Un indret òptim per observar els bolets

Collserola, a causa de la seva gran diversitat d’ambients i d’arbres, fa que no sigui un bon lloc per omplir el cistell. Hi ha molts bolets diferents —molts dels quals són tòxics—,  l’espai és reduït i el bosc sovint és poc transitable.

Segons Laia Ribas, “Collserola és un gran espai per gaudir de la natura, per observar els bolets, però potser no tant per collir-los”.

'Auricularia mesenterica', bolet de branca
“Auricularia mesenteria”, bolet gelatinós que creix sobre branques caigudes

Arrencar o tallar els bolets?

Els micòlegs són partidaris d’arrencar el bolet, tot descalçant-lo fent alçaprem amb el ganivet o la mà, per tal que surti sencer, sense fer malbé el miceli, que seria “com les arrels dels bolets”. El bolet sencer facilitarà, a més, qu se l’identifiqui a posteriori.

L’SCM obre cada dilluns a la tarda les portes del local social, al carrer de la Marina, 94, per tal de fer consultes micològiques.