Aquest dijous al matí, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha presentat el nou Atles climàtic. Es tracta d’una actualització dels mapes de temperatura i precipitació mitjanes anuals i mensuals amb dades del període 1991-2020. La nova cartografia climàtica substitueix la que hi havia vigent fins ara, que comprenia els anys 1961-1990.
Són molts els canvis que s’observen en comparar els dos atles com a conseqüència de l’increment de dades utilitzades per elaborar-lo, però també, i sobretot pel canvi climàtic.
El punt més càlid de Barcelona, a poca distància del més càlid de Catalunya
Gràcies als poc més de 500 metres de diferència d’altitud entre les platges i el cim del Tibidabo, Barcelona té contrastos de temperatura, que queden recollits en aquest nou Atles climàtic. En canvi, les diferències pel que fa a la precipitació no són gaire pronunciades.
La zona més càlida correspon al centre de Barcelona, entre el Raval i l’Eixample. Aquí, la temperatura mitjana anual és de 17,9 ºC, a poca distància de l’indret més càlid del país, que es troba a les Terres de l’Ebre. Això és degut a l’illa de calor. A l’altre costat de la balança hi ha la part alta de Collserola, on la diferència respecte de la part baixa de Barcelona ronda els tres graus.
No hi ha gaire variacions en la pluja anual, però a escala estacional sí que es pot observar que la pluja és més abundant a prop del mar que durant la resta de l’any. Al cap de l’any plou una mica més, de mitjana, a Collserola i també al sector proper al Llobregat.
L’augment de la temperatura ha estat general
Les noves dades aporten que l’increment de la temperatura ha estat semblant al conjunt del país. Entre l’Atles 1961-1990 i el 1991-2020 la temperatura mitjana anual a Catalunya ha pujat al voltant d’1 grau. L’augment més notable s’ha observat en els registres de temperatura màxima diària de l’estiu.
Tant és així, que la temperatura que hi havia a mitjans del segle passat a l’Eixample és la mateixa que hi ha ara a l’Observatori Fabra.
Hi ha zones més sensibles a aquest increment de la temperatura. És el cas del conjunt de l’Àrea Metropolitana. La raó és que l’illa de calor fa que, sobretot les nits siguin més càlides i que s’assoleixin valors nocturns realment elevats.
De moment, sense canvis significatius en la quantitat de pluja anual
Amb les noves dades, de moment no s’ha observat un canvi significatiu en la precipitació anual a Barcelona i al conjunt del país. És a dir que, si fa no fa, plou el mateix ara que fa uns anys enrere.
Ara bé, sí que s’han observat variacions en els patrons de la precipitació. Destaca, per exemple, que la pluja a l’estiu ha minvat i que el màxim pluviomètric del Pirineu oriental associat a les tempestes de tarda també s’ha desinflat lleugerament.
68 mapes consultables al web de l’SMC
El nou Atles consta d’un total de 68 mapes d’una resolució de 100 metres per 100 metres que són consultables a la web del Servei Meteorològic de Catalunya. N’hi ha 17 que corresponen a la temperatura mitjana mensual, estacional i anual, 17 més de la temperatura mitjana de les màximes i 17 de la mitjana de les mínimes. Pel que fa a la precipitació, també se n’han fet 17 per a la mitjana mensual, estacional i anual.
Al llarg dels propers mesos se’n publicaran més sobre alguns indicadors climàtics. Es podran consultar els mapes del nombre de glaçades i de nits tropicals.
Per elaborar tota aquesta cartografia climàtica s’ha pogut comptar amb més dades que no pas a l’anterior edició. S’han utilitzat sèries climàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, i també s’ha comptat amb dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Com a novetat, s’han inclòs dades de l’alta muntanya, fet que ha permès tenir més informació directa d’aquestes àrees del país, així com dades de contorn de territoris propers.
