La sequera continua sense aturador i la pluja dels darrers dies amb prou feines aconsegueix maquillar les dades. Fa tres anys que plou la meitat del que ho hauria de fer a Barcelona, amb registres més propis d’indrets àrids.
Tres anys seguits amb la pluviometria de Múrcia o Alacant
Amb les dades facilitades per l’Observatori Fabra, podem constatar que els darrers tres anys ha plogut una mica menys de la meitat del que seria habitual. Poc més de 300 litres, tant el 2021 com el 2022 i el recent 2023, quan la mitjana es mou al voltant de 620.
Les dades ens han empès a una sequera sense precedents en el darrer segle i que només té un precedent numèric inferior, a principis del segle XIX, en els anomenats “anys de la fam”, quan la pluja encara va ser inferior a l’actual i durant un període encara més dilatat de temps.
Amb aquestes dades, la pluviometria de Barcelona s’ha comportat durant tot un trienni com la que tenen normalment en indrets molt més eixuts, com Múrcia o Alacant. Tant és així que, numèricament, els registres són gairebé calcats. Tant Múrcia com Alacant tenen una mitjana anual propera als 300 litres, la mateixa quantitat de pluja que aquests darrers tres anys a Barcelona, on hauria d’haver plogut, estadísticament, el doble.
La temperatura ha tirat clarament cap amunt els darrers dos anys
Des del punt de vista de la temperatura, també s’ha fet un salt important en aquests darrers dos anys. Tant és així que la temperatura mitjana dels anys 2022 i 2023 a l’Observatori Fabra també han quedat a tocar de les mitjanes habituals de Múrcia i Alacant. L’Observatori Fabra, a 400 metres d’altura, ha fet meteorològicament de Múrcia i Alacant durant dos anys.
Si agafem la dada de temperatura mitjana de la trama urbana de Barcelona, els 19,6 ºC de l’any 2022 a les Corts superarien fins i tot la mitjana climàtica dels aeroports d’Almeria (19,1 ºC) i Sevilla (19,2 ºC), les capitals de l’Espanya peninsular que tenen una temperatura mitjana més elevada. L’aeroport de Barcelona va registrar el 2022 18,6 ºC de temperatura mitjana.
Clima semiàrid d’estepa, segons les dades del darrer trienni
Amb aquestes dades de temperatura i pluja, podem dir que la meteorologia dels darrers tres anys a Barcelona s’ha comportat com la pròpia dels anomenats climes semiàrids de la classificació climàtica de Kôppen-Geiger, que serveix per ordenar els tipus de clima.
D’aquesta manera, durant un trienni sencer, hem abandonat transitòriament el nostre tradicional clima mediterrani (Csa de Köppen, en color verd clar al mapa superior) pels climes semiàrids d’estepa (Bsh i Bsk, en color groc), amb una pluviometria molt menor i una temperatura més elevada que és pròpia també d‘indrets semidesèrtics del sud de Texas i algunes zones limítrofs al desert d’Arizona, entre altres molts indrets.
Les dades del 2023, fins i tot permetrien classificar l’any com a digne de clima desèrtic (color vermell), atesa la distribució de la pluja, concentrada especialment a l’estiu.
A un pas de l’emergència per sequera
És així com hem arribat a les portes de l’emergència per sequera, amb els embassaments a tocar del 16 % de capacitat màxima i les dessalinitzadores funcionant ja fa més d’un any a ple rendiment.
Fins i tot el bosc mediterrani, acostumat a les sequeres, està patint molt. Són molts els boscos catalans on es poden veure arbres que estan morint per la manca de pluja, fins i tot amb un elevat nombre d’exemplars.
Poques perspectives de pluja a mitjà termini
Per desgràcia, la pluja d’aquest mes de gener (un mes tradicionalment sec) només estan servint per regar la vegetació. La sequera continuarà i ara mateix hi ha poques perspectives de pluja abundants i generals.
Aquest cop sí, el que passi a la primavera serà crucial. Es tracta del darrer cartutx propici per a pluja general i abundant abans no arribi l’estiu, l’època de més demanda i evaporació.
