Enfilem la recta final del 2023 sense perspectives que la pluja pugui tornar a aparèixer abans de girar la fulla del calendari. Caldrà estar pendents d’un canvi que podria arribar el dia 31, però difícilment canviarà gaire els números que us presentem a continuació.
Enguany ha tornat a estar marcat per la sequera que no hi ha manera de revertir i que, més aviat, s’està cronificant. La manca de precipitació s’ha fet notar i de valent. Les dades de totes les estacions i observatoris meteorològics de Barcelona i l’entorn metropolità ho posen de manifest.
El 2023 acaba sent el segon any més eixut registrat a l’Observatori Fabra
L’Observatori Fabra, amb més de 100 anys de dades, permet posar en context aquest episodi de sequera. Aquest 2023 acaba amb 309,5 l/m² acumulats. Es tracta del segon registre més baix des que es van iniciar les mesures l’estiu del 1913 i se situa a només 1,8 l/m² del rècord absolut que es va registrar l’any 2022.
La distància amb el tercer any més sec registrat en aquest punt és més gran. L’any 2021 es van acumular 327,6 l/m².
Tres anys seguits per sota dels 350 l/m² anuals
Aquests registres tan irrisoris de pluja no ha estat només cosa del 2023. La sequera pluviomètrica va començar entre finals de primavera i principis d’estiu del 2020. Des de llavors, ha costat tenir episodis de pluja destacable.
Per aconseguir acumular la precipitació mitjana anual a l’Observatori Fabra, que és de 621,5 l/m², han calgut dos anys. Això dona fe de com arriba a ser de greu arriba la sequera que estem vivint.
Una altra dada que sorprèn és que, amb aquest, ja portarem tres anys consecutius sense haver superat la marca dels 350 l/m². Estem tenint registres semblants a la mitjana climàtica de ciutats amb un clima molt més sec que el de Barcelona, com per exemple Lleida, Saragossa, Alacant o Múrcia. Sens dubte, és un fet excepcional.
Per a trobar un període amb unes característiques similar (tres anys consecutius o més per sota dels 350 l/m² de precipitació anual) caldria recular fins als anys 1822-1824. Així ho indica la sèrie climàtica de Barcelona des de 1780, del Servei Meteorològic de Catalunya.
La sequera és encara més marcada a l’entorn metropolità
En poblacions de l’entorn metropolità es viu una situació semblant, tot i que amb alguns matisos. Per exemple, en alguns sectors del Baix Maresme i del Vallès Oriental entre finals d’agost i principis de setembre hi va haver diverses tempestes que van afectar aquestes zones i això ha ajudat a “maquillar” una mica la xifra final. És el cas de Vallromanes (405 l/m²) o del Masnou (395 l/m²).
El cert és que aquests indrets, i en menor mesura l’Observatori Fabra, són un petitíssim oasi enmig d’un escenari encara més greu. El més habitual és trobar registres anuals per sota (o molt per sota) dels 300 l/m² entre el Barcelonès nord i fins al Garraf:
- Vilafranca del Penedès, 197 l/m²
- Sant Pere de Ribes, 225 l/m²
- Viladecans, 230 l/m²
- Badalona (Centre), 234 l/m²
- Barcelona (Zona Universitària), 236 l/m²
- Sant Cugat del Vallès, 245 l/m²
