L’estiu ha estat molt dur a casa nostra a causa dels episodis de calor extrema i l’agreujament de la sequera, un fet que ha acusat de forma especial la vegetació mediterrània. Malauradament no es tracta d’un fet aïllat o localitzat a Catalunya, boscos d’arreu del món estan patint mortalitat degut a un increment de la freqüència i intensitat de les sequeres.
Els boscos de la conca mediterrània, entre els que tenen més risc de morir per culpa de les sequeres
La revista ‘Nature Ecology and Evolution’ ha publicat recentment un estudi que descriu quins són els boscos que tenen més risc de morir per culpa de la manca d’aigua. L’estudi ha estat liderat per un investigador del CREAF.
L’estudi conclou que els boscos de la conca mediterrània, el sud d’Austràlia, el nord-oest de l’Amazònia i dels Estats Units són els que serien més vulnerables.
Els mapes realitzats a escala mundial que s’incorporen al treball es basen en un nou mètode que permet avaluar el bosc com un ecosistema sencer. Un conjunt d’organismes que responen de forma diferent a les condicions externes. Això permet predir a una escala molt més gran els impactes del canvi climàtic als boscos de tot el món.
Segons Pablo Sánchez-Martínez, l’autor principal de l’estudi, les dades permeten concloure que molts arbres mediterranis estan molt ben adaptats a la sequera. Tot i això, afegeix, el model també apunta que aquests boscos tenen un risc molt alt de patir mort per sequera. “Això es deu al fet que la zona mediterrània conté també espècies molt sensibles a la sequera i que en patim cada cop més de recurrents i llargues”.
Arbres que es comporten com camells
Segons explica el CREAF, quan hi ha sequera extrema els arbres moren perquè pateixen un procés anomenat “fracàs hidràulic”. Això passa quan l’aigua no pot circular bé dins del tronc perquè el xilema (les “canonades” que hi ha dins dels troncs) perden força o bé queden taponades.
La ciència coneix paràmetres que indiquen si una espècie o un arbre estan més o menys protegits davant del fracàs hidràulic. Un dels més rellevants és el marge de seguretat hidràulica, el marge entre la quantitat d’aigua que l’arbre pot mobilitzar quan hi ha sequera i la quantitat mínima d’aigua que necessita per sobreviure.
Hi ha arbres que, com els camells, tenen un gran marge i poden suportar la manca d’aigua perquè l’emmagatzemen i en necessiten poca per viure. En canvi, n’hi ha que no estan adaptats a aquestes condicions, fet que els fa molt vulnerables a la sequera.
El coneixement d’aquest tipus de dades per a totes les espècies vegetals del planeta permetria fer prediccions acurades. Malauradament, només es tenen dades d’aquest paràmetre de l’1,5 % de les espècies vegetals del món.
Aquest estudi presenta per primera vegada una caracterització global de risc de mortalitat dels boscos, però encara queda molta feina a fer (…)”
L’estudi científic conclou que les dades fisiològiques d’aquest tipus són clau per comprendre quins boscos presenten major risc de patir fallades hidràuliques i morir per sequera. Són un primer pas que caldrà complementar i millorar en un futur pròxim.
