Anomalia de temperatura per al mes de juliol. font: Copernicus/ECMWF

El món continua marcant podis en la classificació dels mesos més càlids mai no registrats a escala planetària. Ara li ha arribat el torn de fer balanç al juliol, que ha marcat el tercer registre més càlid dels juliols.

Juliol de 2020, només per sota de 2019 i 2016

El Servei per al Canvi Climàtic Copernicus, implementat pel centre europeu de previsió a mitjà termini (ECMWF), ha elaborat el seu informe mensual en què analitza la temperatura registrada a nivell planetari, i no hi ha hagut sorpresa. Juliol de 2020 ha tornat a ser un dels més càlids mai registrats.

Concretament, segons destaca l’informe, el juliol de 2020 només ha estat set centèsimes de grau (0,07 ºC) per sota del rècord absolut de 2019 i quatre centèsimes per sota del segon registre més càlid en un juliol, de l’any 2016.

Per contra, ha estat gairebé mig grau (0,49 ºC) per sobre de la mitjana del període 1981-2010. Pot semblar relativament poc aquest mig grau, però quan parlem a escala mundial cada dècima és un món i, mig grau de més esdevé una desviació més que notable.

L’Àrtic es torna a endur la pitjor part

Per zones, han estat les zones polars les que proporcionalment han tingut temperatures més altes de les que tocaria, especialment a l’Àrtic, però també a un ampli sector de l’Antàrtida. Tot i això, en el cas del pol sud, trobem també una de les poques grans anomalies negatives d’aquest juliol, amb una zona on la temperatura ha quedat enguany clarament per sota de la mitjana.

A nivell europeu, com més al sud, més calor ha fet proporcionalment, mentre que als països escandinaus i al Regne Unit han quedat una mica per sota.

Barcelona va registrar el juliol una anomalia d’1.1 ºC per sobre de la mitjana, trencant el petit parèntesi que va marcar el juny, únic mes fred dels darrers 13.

Sense mesos freds des de fa més de 10 anys

A escala mundial van ja més de 12 anys sense que hi hagi ni un sol mes en què la temperatura mundial hagi quedat per sota de la mitjana

. Un fet que cada cop és més complicat d’assolir a una escala tan gran, però que encara de tant en tant tenim a escala més petita, sigui continental o regional.

Sigui com sigui el canvi climàtic fa anys que ha arribat i el temps del passat cada cop té menys a veure amb el temps del present o del futur.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a