arbre de l'amor
L'arbre de l'amor floreix ara a Barcelona

No falla mai. Les flors de l’arbre de l’amor se sincronitzen cada any a Barcelona amb l’entrada de la primavera astronòmica. La data d’obertura de les flors pot variar alguns dies amunt i avall, en funció de les condicions meteorològiques prèvies, però de mitjana aquest moment s’esdevé entre finals de març i els primers dies del mes d’abril a la ciutat.

Enguany l’espectacle floral s’ha produït aproximadament per les mateixes dates que el 2017, però uns dies abans que l’any passat.

Com és l’arbre de l’amor?

L’arbre de l’amor o de Judes (“Cercis siliquastrum”), conegut també com a arbre de Judea, és nadiu de la regió mediterrània oriental i del sud-oest del continent asiàtic. El seu port més aviat modest —difícilment supera els 10 o 12 metres d’alçària— i l’absència d’un fullatge dens fa que passi més aviat desapercebut bona part de l’any, al contrari del que passa aquests dies, que es troba en el seu moment àlgid a causa de la floració.

Les flors, petites i d’un color rosa porpra intens, ressalten per la densitat i posen una nota de color enmig de l’entramat urbà. Les fulles, de mida mitjana, destaquen per la forma de cor i donen nom a l’arbre. El fruit és una mena de llegum d’uns 10 cm de longitud que en conté les llavors. Aquests fruits solen romandre damunt de l’arbre bona part de l’hivern, en alguns casos fins que surten les flors.

Es creu que el nom “arbre de Judes” ve d’un mite que diu que aquest podia ser l’arbre del qual es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist. També es diu que aquest nom podria provenir de la degradació d’“arbre de Judea”, que fa referència al seu origen geogràfic.

On en podem trobar?

Aquesta espècie és força habitual als carrers de Barcelona, on normalment es troba de forma dispersa. N’hi ha, per exemple, a la plaça del Doctor Letamendi, també entre els carrers de València i Enric Granados, en alguns xamfrans de l’Eixample, a la plaça d’en Joanic, al passatge de Tassó, al carrer del Panorama, als Jardins de la Vil·la Amèlia, al Palau de les Heures o al Parc de Diagonal Mar, entre altres indrets.

Cal destacar l’exemplar monumental del Parc de la Ciutadella, considerat d’interès local. Es tracta d’un arbre de més de cent anys i d’una alçària a l’entorn de 7 metres.  Ricard Llerins, autor del llibre ‘100 arbres singulars de la ciutat de Barcelona’ destaca també  l’arbre que hi ha al Parc Casa de les Aigües de la Trinitat Vella, el segon de major perímetre de la ciutat de Barcelona. També apunta l’exemplar del passatge de Maluquer, així com els que creixen al passeig de Fabra i Puig, entre d’altres.