La presència d’aire fred en altura, combinat amb les clarianes i estones de sol del migdia de dilluns, ha afavorit la convecció, és a dir, el creixement de núvols d’evolució. Ha estat havent dinat quan, des de Barcelona, hem pogut observar el desenvolupament sobtat de grans nuvolades cap al cantó del Montseny.
La tempesta ha circulat de llevant a ponent, una direcció poc habitual
Els cúmuls s’han vist aparèixer des de Montjuïc, al nord-est, entre el Montnegre i el Montseny. Les nuvolades han anat guanyant gruix i altura, fins que s’han convertit en núvols de tempesta, en cumulonimbus.
Malgrat les grans dimensions de les nuvolades, en general, han deixat registres modestos de precipitació al Vallès Oriental, el nord del Vallès Occidental i, posteriorment, a sectors de l’interior i, fins i tot, de ponent.
Fins a les 20 h s’havien registrat 10 litres a Sant Llorenç Savall, 12 a Rellinars, 4 a Cardedeu, 8 a Sant Feliu de Codines, 11 a Castellbell i el Vilar, i 18 a Marganell.
Una classe de meteorologia
El vídeo que il·lustra aquesta notícia permet observar la formació d’un nucli de tempesta: entre la primavera i la tardor, quan el sol escalfa, es formen núvols d’evolució diürna que acostumen a aparèixer, inicialment, damunt de les muntanyes perquè actuen com a palanques.
Si les condicions en altura són favorables —si hi ha prou aire fred i humitat a les capes mitjanes i altes de la troposfera— els núvols (cúmuls) continuaran guanyant altura i gruix fins a tenir prou entitat per descarregar els primers xàfecs. Es formen cúmuls amb diferent grau de desenvolupament.
Els cúmuls més desenvolupats (“Cumulus congestus”) ja poden descarregar ruixats breus o gotellades (no tempestes). En alguns casos, com ha estat el cas aquest dilluns, els cúmuls acaben evolucionant i es converteixen en cumulonimbus: el núvol de tempesta per excel·lència.
Aquesta transició va associada a la formació d’una enclusa a la part superior del núvol.
