Sempre pot ser un bon moment per pujar al punt més alt del Jardí Botànic de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, però a la primavera hauria de ser una visita obligada. Allà hi ha, des de fa un any, el papallonari de l’Iinstitut Botànic de Barcelona (IBB), on voletegen centenars de papallones de tres espècies migratòries que durant uns mesos fan vida a la ciutat: la migradora dels cards “Vanessa cardui“, l’atalanta “Vanessa atalanta” i la blanqueta de la col “Pieris rapae“.
Alguna de les espècies arriba a fer 4.000 km en les seves migracions”
Són espècies autòctones, “tot i que només passen uns mesos entre nosaltres, entre abril i juny”, explica Gerard Talavera, investigador de l’IBB, a un equip del ‘Plaça Tísner‘. La resta del temps estan viatjant entre Europa i Àfrica, “algunes d’elles arriben a fer més de 4.000 km en les seves migracions”. Un viatge transgeneracional que encara és tot un enigma per als investigadors del CSIC que les estudien a l’IBB.
La metamorfosi, en directe
El papallonari és un dels recursos de què disposa l’Institut Botànic de Barcelona per fer recerca en viu d’aquestes tres espècies i la seva relació amb les seves plantes. A més, ajuda a fer divulgació, ja que permet seguir de ben a prop, en un entorn controlat, la metamorfosi que les fa passar d’ou a larva (o eruga), pupa (o crisàl·lide) a papallona.
Aquest antic hivernacle és l’indret ideal perquè la ciutadania vegi a través de les parets de vidre, al mateix temps, aquest procés biològic transformador. Aurora García-Berro, estudiant de doctorat de l’IBB-CSIC explica que fa possible “que la gent identifiqui les papallones i aprengui el seu cicle”. La majoria d’aquests espectadors curiosos són escolars, però en un futur es voldria obrir als visitants del Jardí Botànic.
Voluntaris privilegiats
De moment, els únics privilegiats que hi tenen accés són els voluntaris que formen part dels Amics del Jardí Botànic de Barcelona. Una d’elles és l’Àngels Sotera Serra, que setmanalment té cura d’aquests lepidòpters. Ella s’encarrega de regar i tenir a punt el seu aliment: les plantes hostes que serveixen d’aliment a les larves; les malves en el cas de la “Vanessa cardui“, les ortigues per a la “Vanessa atalanta” i les cols per a la “Pieris rapae“.
Reconeix amb orgull que és feliç dins d’aquest emplaçament únic de la ciutat, amb una vista impressionant de Barcelona i desenes de papallones que busquen les seves mànigues i li descansen sobre la mà. És ben bé com si les papallones la reconeguessin i sabessin que amb ella estan en bones mans.
100.000 papallones classificades
La tasca dels investigadors de l’IBB també és l’estudi genètic del comportament migrador de les tres espècies de papallones, que es fa en el laboratori ubicat a tocar del papallonari. A més, l’Institut Botànic de Barcelona conserva una col·lecció entomològica amb 100.000 papallones classificades de milers d’espècies d’arreu del món.
Explica l’investigador de l’IBB Gerard Talavera que a tot el món hi ha unes 200.000 espècies de lepidòpters, dels quals 30.000 són papallones diürnes. A Catalunya, però, no arribem a les 300 espècies. “La diversitat d’insectes a Barcelona és molt baixa”, reconeix Talavera, “i les papallones no en són una excepció”, un problema que s’agreuja cada vegada que desnaturalitzem la ciutat i tallem les “males herbes” que hi ha als vorals i escocells, que són l’aliment indispensable per conservar la biodiversitat.
