L’inici del 2023 està seguint la mateixa dinàmica que els dos anys anteriors. La pluja està sent escassa, tant que no ha estat fins a mitjans de maig que s’ha superat la barrera dels 100 l/m² acumulats des de l’1 de gener. De mitjana, això sol passar entorn el 22 de març.

Davant d’aquest escenari ens podríem preguntar si per tercer any consecutiu es pot batre el rècord de l’any més sec de la sèrie de l’Observatori Fabra. L’any 2022 tan sols es van recollir 307,7 l/m², el registre més baix des que es van començar a prendre dades.

Aventurar-se a contestar aquesta pregunta ara com ara és molt agosarat. Tot i això, a partir de les dades de l’Observatori, podem jugar-hi una mica per intentar esbrinar fins a quin punt és possible.

Del 22 de maig cap endavant…

Què pot passar des d’ara fins a acabar l’any? Evidentment, tot és possible, ja que encara queden set mesos llargs. Si consultem la sèrie històrica de l’Observatori Fabra, trobarem que, de mitjana, encara quedarien per caure més de 386 l/m². Malgrat aquest valor estadístic, el cert és que hi ha hagut anys molt eixuts i altres extraordinàriament plujosos.

Per al període comprès entre el 22 de maig i el 31 de desembre, el rècord de poca pluja se l’endú l’any 2022, amb 160,5 l/m². A l’altre costat hi ha l’any 1971, amb 872,2 l/m². Aquests són els extrems.

Podem calcular el percentil 25 (el valor per sota del qual hi ha el 25 % dels períodes més secs) i el percentil 75 (el valor per sobre del qual hi ha el 25 % dels períodes més plujosos). Amb aquestes xifres podem veure que la meitat dels anys amb dades han recollit entre 294,8 l/m² i 444,3 l/m² entre el 22 de maig i el 31 de desembre.

Com podria acabar l’any? Els casos més extrems

A partir dels números que us hem presentat, tan sols cal sumar-hi la quantitat de pluja acumulada fins ara per saber quins serien els registres en acabar l’any.

Des de l’1 de gener fins al 21 de maig a l’Observatori Fabra s’han acumulat 108,1 l/m². Es tracta d’una quantitat molt inferior al que marca la mitjana per a aquests moments del mes de maig (245 l/m²), només superat pel 1995 (79,6 l/m²), el 1953 (104,1 l/m²) i el 1961 (104,2 l/m²).

Així doncs, si es repetís un 22 de maig-31 de desembre tan sec com l’any passat, el 2023 acabaria amb 268,6 l/m². Això suposaria trencar el rècord per tercer any consecutiu. Per evitar que això passi, haurien de caure gairebé 200 l/m² més, és a dir, que d’ara cap endavant hauria de ploure més que els anys 2021 i 2022. És poc probable, però tot és possible.

Per contra, si es capgirés la truita fins al punt d’igualar el període més plujós, que és de l’any 1971, el 2023 finalitzaria havent recollit 980,3 l/m². Això el convertiria en el tercer any amb més pluja de tota la sèrie, encara que és un fet altament improbable.

Els escenaris més probables, sempre per sota la mitjana

En cas que els mesos que queden per acabar el 2023 es comportessin com la majoria d’anys, el registre anual de precipitació oscil·laria entre els 402,9 l/m² i els 552,4 l/m². Aquests valors surten de tenir en compte els percentils 25 i 75. Ara bé, per aconseguir això caldria recuperar una certa normalitat en les pluges. De totes maneres, la forquilla sempre queda situada per sota del que marca la mitjana, que és de pràcticament 620 l/m².

Si es manté la inèrcia que portem des de fa vora tres anys, hi ha molts números d’encadenar un tercer any amb menys de 400 l/m² als pluviòmetres de la ciutat.

Està tot obert, pot passar de tot. Ara bé, amb els més de 100 anys de dades de l’Observatori Fabra i suposant que no se superés cap dels extrems, aquests són els escenaris que hi podria haver.