per què plou tan sovint al maig
Creixement de nuvolades durant el mes de maig al Montseny

Ha costat, però sembla que enguany el mes de maig ens portarà finalment dinamisme atmosfèric: xàfecs i tronades freqüents. Temps típic del mes de maig a Catalunya al cap i la fi.

El maig, un dels mesos més plujosos de l’any en punts de l’oest i dels Pirineus

Malgrat la gran irregularitat entre anys, el mes de maig acostuma a ser un dels mesos més plujosos de l’any a moltes comarques del territori català, sobretot a l’oest i als Pirineus, on en alguns punts n’és el més plujós.

Estadísticament és un bon mes de pluja en el cas de les capçaleres del sistema Ter-Llobregat, on es recullen de mitjana entre 120 i 140 litres per metre quadrat (mitjana 1961-1990). També plou de forma abundant a les capçaleres de les Nogueres, del Segre o la Valira, amb registres superiors als 100 litres per metre quadrat.

Justament va ser el maig del 2008 el mes que més va contribuir a omplir els pantans durant la greu sequera que va viure Catalunya entre els anys 2004 i 2008. La pluja va ser molt abundant, amb registres que al cap del mes van superar, i amb escreix, els 200 litres per metre quadrat a totes les capçaleres. Aquell maig van recollir 325 litres a Molló (el Ripollès), 300 a Núria, 296 al Cadí nord, 272 a Organyà, 236 litres a Bagà, 223 a Berga i 209 a Campdevànol.

Per què plou tan sovint durant el mes de maig?

Entre la primavera i l’estiu, la forta insolació afavoreix sovint la formació de nuvolades de tarda. El sòl s’escalfa amb celeritat des de bon matí. La calor passa del sòl a la capa d’aire que té immediatament al damunt, aquest es torna menys dens i s’eleva. A mesura que s’eleva, es va refredant fins a condensar-se i formar núvols.

núvol bandera pedraforca

Si en altura hi ha condicions favorables per a la inestabilitat, és a dir, presència d’aire fred, aleshores els núvols poden anar evolucionant —creixent— al llarg de la jornada fins que, en determinades condicions, poden créixer prou com per acabar desencadenant algun ruixat o tempesta. Justament al maig encara és relativament freqüent l’arribada d’alguna borrasca o bé de solcs i embossaments d’aire fred en altura a Catalunya.

La combinació d’aire fred en altura i de forta insolació explica la presència de xàfecs freqüents a Catalunya al maig.

A partir del mes de juny, per contra, el cinturó d’anticiclons subtropicals que als mesos freds s’emplaça habitualment a la latitud del Sàhara o les Canàries, guanya latitud i afecta clarament el sud d’Europa, tot bloquejant i dificultant l’arribada de fronts o embossaments d’aire fred a Catalunya. Això explica que l’estiu sigui l’estació més seca de tot l’any a Barcelona i a les zones de clima típicament mediterrani. A l’estiu, només als Pirineus i punts dels Prepirineus hi sovintegen les tempestes de tarda.

A Barcelona, el maig és un mes plujós, però ni de bon tros el de més pluja

El mes de maig és un mes relativament plujós a Barcelona. Estadísticament hi cauen 56 litres per metre quadrat (mitjana 1991-2020), un valor que el posiciona com el cinquè mes més plujós, darrere el novembre, l’abril, el setembre i l’octubre, respectivament.

Malgrat tot, la clàssica irregularitat mediterrània fa que trobem mesos amb moltíssima pluja i alguns aiguats i maigs en què amb prou feines ha arribat a ploure una mica. El maig del 1977 es van recollir 242,7 l/m² a l’Observatori Fabra, però el 2006 només en van caure 3 l/m².