Els arbres són elements imprescindibles a les ciutats pel fet d’aportar beneficis innumerables als ciutadans. Els arbustos i les herbes també ajuden a fer que les ciutats siguin més amables: minimitzen el soroll, retenen contaminants i afavoreixen la biodiversitat.

Evitar el monocultius d’arbustos

Barcelona fa anys que aposta per la diversitat d’espècies en el cas dels arbres, tant en carrers com en parcs i jardins amb l’objectiu de no tenir espècies dominants i evitar el risc que una plaga o malura afecti tot el patrimoni arbori de la ciutat. El model actual s’allunya, per tant, de l’antic model de monocultiu de plataners.

Joan Bernat Martín, tècnic del Programa de Biodiversitat de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, explica que en el cas dels arbustos també s’apliquen criteris específics en aquesta mateixa línia. Així doncs, interessa que hi hagi diversitat d’espècies, “es formen grups d’arbustos mixtos, no només d’una sola espècie”.

L’expert en jardineria posa l’exemple de pitòspor (“Pittosporum tobira”), un arbust autòcton de la Xina i el Japó que ara fa uns 10 anys es va començar a substituir perquè s’estava començant a convertir en una espècie dominant a la ciutat, un monocultiu. “La idea és anar-lo traient en alguns espais verds perquè és una espècie que s’escampa fàcilment al medi natural (els ocells en dispersen els fruits) a banda que agafa moltes malures i plagues”.

Quins són els arbustos ideals per plantar als parcs i jardins de Barcelona?

Joan Bernat destaca que en l’àmbit de ciutat interessa, sobretot, potenciar el sotabosc mediterrani, és a dir, les plantes i arbustos que trobaríem sota un alzinar o una pineda. Aquestes plantes tenen moltes virtuts pel fet de necessitar poc reg (estan adaptades al règim de pluges del mediterrani), pràcticament no cal podar, no agafen gairebé malalties i ofereixen moltes connexions amb la biodiversitat local de la ciutat.

Els arbustos ideals serien el marfull, el llentiscle, l’aladern, l’arboç o l’arç blanc, entre d’altres.

Exemplar de marfull florit
Exemplar de llentiscle

Aquestes espècies autòctones tenen el valor afegit de donar fruits, els quals alimenten tant els ocells urbans que viuen tot l’any a la ciutat, com els ocells que es troben en pas migratori (primavera i tardor), com també a tots aquells ocells que arriben a la ciutat a passar l’hivern, provinents del centre i el nord d’Europa.

Alguns exemples d’ocells insectívors que durant l’hivern incorporen fruits a la seva dieta són el pit-roig, tallarol capnegre o la cotxa fumada.

Els ocells, però, no en són els únics beneficiaris d’aquests arbustos ideals: també ho són alguns mamífers i insectes, entre els quals les papallones.

Arbustos que fan que hi hagi més papallones a Barcelona

A Barcelona s’han inventariades un total de 44 espècies de papallona. Les papallones necessiten el que s’anomena una planta nutrícia, és a dir, una planta o arbust determinat on dipositen els ous i de la qual se n’alimentarà l’eruga. Posteriorment, quan les papallones són adultes, s’alimenten del nèctar d’altres plantes i arbustos.

Si es potencien certes plantes i arbustos, de retruc estem afavorint les papallones”
Joan Bernat Martín, Institut Municipal de Parcs i Jadins
Aladern
Papallona cleòpatra (font: Viqupèdia)
  • L’aladern (“Rhamnus alaternus”) és un arbust autòcton que actua de planta nutrícia de dues papallones autòctones: la papallona llimonera i la cleòpatra. La cleòpatra (“Gonepteryx cleopatra”) és una papallona de mida gran que passa l’hivern en estadi adult amagada entre la vegetació densa. És de les primeres en aparèixer quan arriba el bon temps. És una papallona que pot viure a gran diversitat d’hàbitats, també als parcs urbans. S’assembla molt a la llimonera, però es diferencia d’aquesta perquè els mascles de cleòpatra tenen una gran taca taronja a l’anvers de les ales anteriors. Les femelles, en canvi, són molt similars.
Arç blanc
Papallona reina zebrada (font: Viquipèdia)
  • L’arç blanc (“Crataegus monogyna”) és un arbust autòcton que es caracteritza per tenir una floració de contigut de pol·len i nèctar elevats i produir fruits a l’hivern, un gran recurs per a molts ocells. A més, és planta nutrícia de la papallona zebrada, la qual ocupa gran diversitat d’ambients, tot i que prefereix les zones obertes amb arbres i arbustos dispersos.
  • La reina zebrada és una de les papallones més grans d’Europa. S’anomena així perquè té unes franges blanques i negres. A més, al final de les ales té com dues llàgrimes (ocels), de color rogenc que actuen de mecanisme de defensa davant de depredadors. Els depredadors es pensen que són els ulls i dirigeixen l’atac a aquesta zona. La papallona evita, així, danys a les parts vitals (cap) i pot fugir, tot i tenir una part de l’ala danyada.
Cirerer d’arboç
Papallona de l’arboç (font: Didier Descouens)

El cirerer d’arboç (“Arbutus unedo”) també és un arbust interessant, tant pel seu fruit, que apareix a la tardor i és aprofitat per molts ocells, com per les flors, que apareixen just després, a l’hivern, i que aporten per tant pol·len i nèctar per a molts insectes pol·linitzadors en una època en la qual és un bé escàs. És una planta nutrícia de la papallona de l’arboç, la papallona diürna més gran que tenim a Catalunya.

El paper dels prats i les herbes a la ciutat de Barcelona

Ara fa cinc anys que es va deixar d’usar el glifosat a Barcelona, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi ambient i que l’OMS va catalogar com a probablement cancerigen. El glifosat s’usava per eliminar herbes, així com arbustos i arbres amb comportament invasor.

L’erradicació del glifosat ha afavorit el creixement de vegetació espontània a la ciutat (per exemple als escocells), la qual té una fauna associada: pol·linitzadors (papallones, abelles) o fauna auxiliar (és a dir, insectes depredadors com, per exemple, les marietes, les quals treballen al nostre favor tot controlant possibles plagues que poden afectar la vegetació dels espais verds de la ciutat).

Actualment, en alguns espais de la ciutat també s’està deixant evolucionar les gespes ornamentals cap a prats urbans i herbassars, espais molt més oberts on predomina la vegetació herbàcia, ruderal i espontània que aporta flors i nèctar, i és hàbitat per a molts insectes, els quals són alhora aliment per a molts ocells insectívors. Aquestes plantes també produeixen llavors (grans), les quals són aprofitades pels ocells granívors com caderneres, verdums o gafarrons.

Manteniment i podes dels arbustos i herbassars urbans

Els prats i herbassars tenen menys requeriments de reg i d’adob i, també, una menor freqüència de sega. En segar-se menys permet que permetin que la fauna pugui anar avançant i colonitzant a poc a poc la ciutat.

Joan Bernat explica que en determinats llocs s’opta per fer segues selectives, és a dir, deixar espais segats i d’altres sense, amb dos objectius: “Que els insectes pugin completar tot el seu cicle vital en aquests espais herbacis, i per compaginar l’ús lúdic de les gespes ornamentals amb la conservació i millora de la biodiversitat”.

Joan Bernat afegeix que, en el cas dels arbustos, s’opta per podes lleus que respectin sempre l’època de floració i de fructificació “per tal que la fauna se’n pugui aprofitar, així com l’època de nidificació de les aus”.

Explica, finalment, que “així s’eviten les podes agressives i es deixen els arbustos amb un port més natural sempre que sigui possible”.

Tots aquests criteris i accions pretenen, en definitiva, afavorir els processos naturals a dins de la trama urbana.