El projecte DeBosCat, impulsat per la Generalitat de Catalunya i coordinat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), va néixer l’any 2010 amb l’objectiu principal de fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos i així obtenir sèries llargues sobre com evolucionen. A partir del 2012 es va començar a implementar de manera exhaustiva al territori.
Agents Rurals cobreixen tot el territori català i són qui s’encarreguen de detectar, delimitar i registrar les zones arbrades afectades per decaïment. El CREAF gestiona el projecte i en fa els informes anuals, que envia a l’Administració (Generalitat de Catalunya). Les dades obtingudes permeten saber l’estat dels boscos catalans i els seus canvis al llarg del temps, així com identificar quines són les espècies i masses forestals més vulnerables pel canvi climàtic.
Després del treball de camp de la tardor passada, ara s’han fet públics els resultats de la campanya del 2022. Tal com era d’esperar, les dades són altament preocupants, ja que han registrat 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment i calor extrema, és a dir, decoloració de les fulles, caiguda de les fulles o mort dels exemplars.
El 2022, l’any de l’afectació més alta
De les 33.072 hectàrees de bosc afectades, 10.477 hectàrees són noves, les altres ja havien estat afectades l’any 2021.
L’any 2012, el primer any que es van recollir dades del Deboscat, es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però en realitat englobaven les afectacions d’aquell any i de tota la història passada que mai s’havia quantificat. És per això que el CREAF explica que les dades del 2012 són difícils de comparar amb les del 2022 i que , amb els resultats a la mà, es pot dir que el 2022 ha estat l’any més dur per als boscos de Catalunya des que en tenen registres.
Quines han estat les comarques més afectades?
Les comarques més afectades durant el 2022 van ser les de la meitat nord de Catalunya. El juny va ser determinant per explicar on van aparèixer-hi “a posteriori” les afectacions. Les zones on la temperatura va situar-se més clarament per damunt de la mitjana (anomalia de temperatura) a causa de les onades de calor, i on la precipitació va ser més anormalment baixa, van coincidir amb les d’afectació més alta.
La comarca amb superfície nova més gran afectada va ser el Pallars Sobirà, amb més de 2.600 hectàrees. La segueixen de lluny Osona i el Berguedà, amb 1.300 i 1.200 hectàrees respectivament.
Valorant tant la nova afectació com l’antiga, les comarques amb més afectació van ser la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, totes amb més de 3.000 hectàrees afectades.
Espècies més afectades
Els arbres de fulles planes (planifolis) com roures, alzines o faigs, van registrar molta més afectació que les coníferes (pins o avets). Malgrat això, convé tenir present que les coníferes acostumen a mostrar els efectes amb mesos o anys de retard, tal com s’està observant ara, el 2023. A més, convé tenir present que mentre que alzines o roures poden passar del verd al marró i recuperar-se “a posteriori” (es recuperen del decaïment), els pins es posen de color marró quan l’arbre ja és mort.
Canvi de tendència
El CREAF ressalta que el 2022 és el segon any d’una sequera que, per la seva intensitat i durada, està esdevenint una de les més rellevants de les darreres dècades. L’any 2021 ja va ser un any molt sec, en què es va trencar la dinàmica de pluja i recuperació dels boscos dels anys 2018, 2019 i sobretot 2020.
La darrera gran sequera que va perjudicar greument els boscos catalans havia estat l’any 2016.
Malauradament, molts boscos que ja havien viscut els efectes de sequeres antigues n’han tornat a patir el 2022. Més de dues terceres parts dels boscos afectats el 2022 ja havien estat tocats per altres sequeres. Quan la sequera afecta el mateix bosc durant anys seguits minva la probabilitat que el bosc es pugui recuperar.
