És una onada de calor? Quan comença? Quan acaba? Qui ho decideix? Què s’ha de complir? Són moltes les preguntes que sorgeixen aquests dies, més quan es pronostica l’arribada d’una potent calorada a Catalunya que podria durar força dies.
El Servei Meteorològic de Catalunya i el percentil 98
Parlar d’onada de calor és, sovint, un tecnicisme que costa d’entendre per a bona part de la població. És ben cert que pot fer moltíssima calor i que no hi hagi una onada de calor. Per això, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) fa servir un criteri de duració i intensitat de la calor: estipula que s’han de superar uns llindars concrets durant un mínim de tres dies consecutius per poder parlar d’onada de calor.
Aquest llindar (l’anomenat percentil 98) dona un valor diferent per a cada capital de comarca i és resultat d’agafar totes les màximes dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels darrers 10 anys i extreure’n el valor de temperatura a partir del qual només queda superat pel 2 % dels registres anotats. És, per tant, un valor complicat d’assolir, i més tenint en compte que s’ha de superar durant un mínim de tres dies consecutius per poder parlar d’onada de calor.
Cada comarca té el seu llindar
Sovint es parla d’onada de calor a Catalunya, però el cert és que depèn molt de la situació meteorològica que tinguem en aquell moment i de la comarca on vivim. Així, pot passar -i passa gairebé sempre- que només se superin els llindars d’onada de calor en algunes comarques i que el Meteocat avisi estrictament per onada de calor en una zona geogràfica concreta, mentre que la resta del territori en quedi relativament al marge.
De vegades, com la recent del juliol del 2022, el fenomen és general i extens i afecta tot el territori.
Un llindar que va canviant
El llindar que s’ha de superar per poder parlar d’onada de calor és un llindar dinàmic. Cada any s’actualitza a partir de les temperatures màximes dels dies d’estiu dels darrers 10 anys, de manera que el valor resultant pot anar fluctuant una mica.
En molts casos, en només tres anys l’ascens ha estat notable. Per exemple, a Lleida l’any 2020 “només” feien falta 38,4 ºC durant tres dies o més per poder parlar d’onada de calor mentre que aquest 2024 són necessaris ja 40,1 ºC, més d’un grau més que fa tres anys. A Barcelona la xifra també ha anat pujant i per a aquest 2024 és de 34,0 ºC.
I si no s’arriba a tres dies seguits?
Si un episodi de calor no té tres dies consecutius amb temperatures superiors a les establertes pels llindars, no es podrà parlar d’onada de calor. Per a aquest tipus de situacions, existeixen els termes “pic de calor” o “episodi de calor” així com també l’anomenat “flaix de calor“, un fenomen que acostuma a deixar durant unes hores una temperatura extraordinàriament alta a Barcelona en cas de vent de ponent. Sovint, però, sense formar part de cap onada de calor.
L’AEMET, un criteri semblant però diferent
L’Agència Estatal de Meteorologia, tot i tenir un barem semblant al del Meteocat, té alguns trets diferencials. Hi afegeix una extensió mínima per poder parlar d’onada de calor a Espanya, i la situa en un 10 % del total. Manté, però, la durada mínima de tres dies.
L’AEMET fa servir per al seu càlcul dels llindars de l’onada de calor estrictament les dades de temperatura més elevades del juliol i l’agost (omet el juny a diferència del Meteocat) de la darrera sèrie climàtica disponible (darrers 30 anys, pels 10 últims del Meteocat). En canvi, fa servir un percentil una mica menys inaccessible, el 95 (i el 98 en el cas del Meteocat).
Al final petites diferències, però amb una mateixa finalitat: aquest llindar obtingut s’extrapola a la resta de l’any per saber si es pot considerar un episodi onada de calor o no.
