Vanina Bruc va néixer a Barcelona i ara viu a Granada, és model de fa molts anys i ara acaba de publicar un llibre de relats titulat ‘Pronto seré de oro y carmín’ (Editorial Dos Bigotes, 2021). Malgrat ser històries independents, estan unides per un fil imaginari que és “la necessitat de llibertat” que senten totes les protagonistes.
“Hi havia com una espècie de presó, de repressió, en tots els personatges. Estan atrapades i fartes de la seva vida”, explica Bruc sobre el seu procés de creació de totes les dones, imaginades i sensacionals, que centren els relats.
I tot això connecta amb la seva pròpia vida personal, perquè ella també sent “una necessitat d’expansió, de ser genuïna”. Alguns dels relats els va escriure abans de començar la transició de gènere, i tenen aquest pòsit de repressió, perquè “per un context social a tu se t’assigna això i no pots sortir d’aquí”, clama.
El millor regal que et pots fer a tu mateixa, mateix, mateixe… és ser tu.
De model de roba masculina a femenina
Bruc fa molts anys que es dedica a ser model professional, i preguntada sobre com ha estat el canvi de fer-ne de roba masculina a femenina, assegura que abans “tenia un personatge creat, era una interpretació” que li permetia posar amb roba d’home.
Pel que fa al tracte que sent que rep per part de la societat, assegura que “evidentment” ha canviat pel seu canvi de gènere. No es tracta igual un noi cisgènere que una noia transsexual, i “passar per alt aquestes coses seria passar per alt l’experiència trans”, diu Bruc, qui a més indica que hi ha uns “privilegis que perds en pro de guanyar-te a tu mateixa”.
“Soc una persona que sempre busca la bellesa en les coses”, celebra, i rebla: “El millor regal que et pots fer a tu mateixa, mateix, mateixe… és ser tu”.
