“Em van donar una mascareta, van tancar la porta de l’ambulància i se’m van emportar, sense cap tipus d’explicació”
Així començava la que segurament sigui la setmana més angoixant de la vida de Mikel Pérez, una persona sorda que va contraure el coronavirus i que va haver d’estar ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron.
Després de dies de tenir febre i d’informar-se a través de la seva filla oïdora, que trucava al 061, l’ambulància va presentar-se a casa seva i li va demanar que baixés. Va sortir al carrer amb la seva parella, també sorda, i sense comunicar-se amb ells es van emportar Pérez. “La meva parella es va quedar plorant, molt neguitosa i jo també, sense informació”. No tenia ni idea d’on se l’emportaven.
“Després de tres hores em van portar a un box i em van fer unes proves. Infermeres i doctors parlant… Em van donar els resultats i jo no em vaig assabentar de res”
En arribar a l’Hospital Vall d’Hebron el van deixar tres hores en espera, sense que ell tingués informació. Assenyalant la polsera amb les seves dades que li van posar intentava saber si li tocava el torn, perquè els sanitaris anaven cridant els noms dels pacients.
“Vaig estar esperant, gent que entrava, que sortia i els preguntava: “Soc jo?”, assenyalant el nom de la meva cinta. No, no ets tu em deien”
Després de tres hores em van portar a un box i em van fer unes proves. Infermeres i doctors parlant… Em van donar els resultats i jo no em vaig assabentar de res”.
Després de fer-li aquesta primera inspecció, va estar esperant vuit hores més. “I no em van dir res, ni ‘espera’t’ o ‘tranquil’… res de res. Jo amb els ulls oberts intentant veure qui em mirava, què feien… al cap de vuit hores van dir:
“Sí, et toca a tu, Mikel’. Em van revisar i estaven tots tapats i parlant. Vaig dir: ‘És que no hi sento”
Amb el meu mòbil vaig trucar a la meva neboda i va parlar amb ells i quan van acabar vaig fer una videoconferència amb la meva neboda i em va dir que m’havia de quedar a l’hospital cinc dies”.
En començar el confinament per la pandèmia del coronavirus, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat va contactar Enric Lluch, intèrpret de llengua de signes, per fer un estudi a fi de saber com estaven les persones sordes de Barcelona majors de 60 anys. “En general estan bé”, comenta Lluch, i destaca que gràcies a aquests contactes van trobar el cas de Pérez.
