Durant els darrers mesos el professionals del sistema sanitari català han fet un gran esforç per combatre la pandèmia provocada per la covid-19. Un cop passats els mesos més complicats, aquests professionals s’han organitzat sota la plataforma Sanitàries en Lluita. Reclamen millores en el sistema sanitari públic, denuncien manca d’inversions, precarització laboral i subcontractacions d’alguns serveis com el de les ambulàncies o el servei d’emergències 061.

En Xavi Tarragón és auxiliar d’infermeria al Parc de Salut Mar (l’Hospital del Mar) i denuncia que el model sanitari català no és d’excelència tal com diuen els polítics.

“El que sí són excel·lents són els professionals, que han treballat sense les mesures de segurerat adequades, amb manca de protecció, manca de personal i amb uns sous retallats des de fa anys. Estem cremats i amb por d’un nou rebrot”.

En Xavier reclama que “tot el conjunt de persones que treballen per la cura de la salut de les persones siguin treballadors públics. Des del personal de neteja i manteniment dels hospitals fins a qui recull les trucades d’emergències o els qui treballen en una ambulància. Actualment no és així i es subcontracten els serveis amb una disminució de la seva qualitat”.

En Samuel López és tècnic en emergències sanitàries i ens explica que la pandèmia ha estat molt dura a escala professional i psicològic.

“He plorat molt, ja que no teníem mesures de protecció i la càrrega emocional ha estat molt forta. Hem hagut d’anar a buscar pacients per ingressar que deixaven a casa la parella. Era molt dur”.

Ell, com els seus companys que treballen a les ambulàncies, ho fan amb empreses externes subcontractades pel Departament de Salut de la Generalitat. “Som treballadors sanitaris igual de fonamentals que un metge o infermer, però nosaltres estem precaritzats. Crec que hauríem de ser tots treballadors públics 100 %, ja que milloraria el servei que oferim al ciutadà”.

En José Manuel Romero és gestor de recursos del telèfon d’emergències 061. Ell també treballa subcontractat i assegura que en unes condicions laborals molt dolentes.

“Nosaltres, durant la pandèmia, hem passat a atendre de 2.000 a més de 50.000 trucades diàries. No hi havia prou personal i una llarga cua d’espera de trucades algunes de les quals eren molt urgents”.

Ferrovial és l’empresa que gestiona aquest servei i durant la pandèmia van contractar personal nou, però gairebé sense formar-los per poder atendre correctament els milers de trucades que rebíem de ciutadans angoixats o que demanaven ajut. Ell també creu que aquest servei hauria de ser totalment públic i reclama millores laborals.

També s’han apuntat a la plataforma Sanitàries en Lluita els professionals dels centres d’atenció primària. L’Enrique Ilundain és infermer del CAP Besòs. Reclama que s’inverteixi més en l’atenció primària, ja que “si no seran els propis usuaris els qui es manifestaran per la manca d’atenció que reben” i denuncia que els centres d’atenció primària han estat els que han perdut més recursos i assegura que han rebut donacions de material de protecció botigues del costat del centre perquè no tenien cap material de protecció.

“L’atenció primària ha perdut prop de 2.400 professionals des del 2010 i que és qui ha patit més retallades quan l’atenció que donem és fonamental”

La Fina Salazar és de la Plataforma d’Atenció Domiciliària de Catalunya. Representa als professionals que fan visites a domicilis per fer cures sobretot a persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat. La majoria són dones i treballen en condicions molt dolentes. La Fina també denuncia que aquest servei és sempre subcontractat pels ajuntaments i reclama que els profesisonals de l’atenció domiciliàriasiguin treballadors públics.

“A Barcelona les empreses que gestionen l’atenció domiciliària són empreses que cotitzen a l’Ibex-35. Els treballadors cobren 6,5 euros l’hora i durant la pandèmia tampoc no han tingut cap mesura de protecció, cosa que posava en perill els pacients i els mateixos treballadors”.