L’antic edifici de la Unió Cooperatista de Barcelona, a Comte d’Urgell, 176, està en perill. L’immoble, ocupat les darreres dècades per la parròquia de Sant Isidor, serà enderrocat per construir-hi un centre privat d’investigació sanitària i tecnològica de vuit plantes i dos soterranis, ja pactat entre l’Arquebisbat de Barcelona i l’Hospital Clínic. L’amenaça sobre aquest edifici històric ha posat en alerta els veïns del barri que s’han organitzat al voltant de la plataforma Salvem la Unió Cooperatista de Barcelona.
L’Antonio Baños s’ha trobat amb Mar Masip, historiadora, veïna del barri i membre de la plataforma Salvem la Unió Cooperativista de Barcelona, i amb Marc Dalmau, cooperativista de La Ciutat Invisible, per parlar del futur d’aquest edifici històric.
L’edifici, transferit a esquenes dels veïns
Des de fa unes setmanes, l’edifici de la Unió Cooperatista de Barcelona s’ha convertir en un centre de vacunació contra la covid-19. Això és possible perquè ja s’ha fet efectiva la cessió de l’immoble per part de l’Arquebisbat a l’Hospital Clínic per un període de 75 anys. Masip veu la cessió temporal pel centre de vacunació com a una operació de màrqueting, de rentat d’imatge, perquè el futur de l’edifici no oferirà cap servei públic.
Masip alerta que el centre d’investigació previst serà privat i no aportarà cap benefici al barri. També denuncia que la transferència de l’edifici ha estat totalment opaca i d’esquenes al barri. Ni els veïns, ni els parroquians han estat informats de res fins que l’acord ja era signat. Quan es va formar la plataforma Salvem la Unió Cooperatista de Barcelona, el mes de març del 2021, les converses per la cessió de l’edifici ja havien començat.
Enderrocament imminent
Els membres de la plataforma calculen que l’enderrocament de la cooperativa es podria produir a finals d’any. Un dels indicis és que als ocupants d’una de les plantes, un servei de Càritas, els han dit que han de marxar a l’agost. Masip creu que a partir d’aquest mes, els esdeveniments es precipitaran a gran velocitat. Es pregunta si els interessos privats han facilitat un procés tan ràpid.
Determinar el valor històric de l’edifici
La plataforma demana salvar l’edifici pel seu valor patrimonial i històric del barri. La cooperativa va ser construïda pels treballadors del barri i això li aporta un afegit pel que fa la memòria històrica. Salvem la Unió Cooperatista de Barcelona no ha pogut entrar a l’edifici, cosa que sí ha fet l’Ajuntament, el qual ara mira de determinar el valor històric del lloc. Sembla que l’antic teatre de la cooperativa està en bon estat i valdria la pena salvar-lo.
Malvenut a l’Església el 1977
Per a Marc Dalmau, cooperativista de La Ciutat Invisible, recuperar la memòria de l’edifici és clau per aconseguir que no s’enderroqui. El procés de “desmemòria”, com diu Dalmau, va començar quan la desfeta econòmica de la cooperativa, causada per les pressions del règim franquista, va obligar a malvendre l’edifici a l’Església per set milions de pessetes el 1977.
Una cooperativa de consum i un centre cultural
La Unió Cooperatista Barcelonesa va sorgir el 1927 de la fusió entre dues cooperatives veïnes, El Rellotge (1901) i La Dignitat (1903), de la barriada Batlló o del Ninot. La construcció de l’edifici data del 1930 i va arribar a tenir 2.000 famílies associades. La Unió Cooperatista Barcelonesa era una cooperativa de consum i dins hi havia set forns de pa cooperatius. També s’hi feien activitats culturals de tota mena, com ara conferències. Pel teatre de la cooperativa hi van passar personalitats com Frederica Montseny o Lluís Companys.
Edificis cooperatius recuperats
Dalmau recorda que la pressió dels moviments populars ha aconseguit en altres casos recuperar edificis històrics d’altres cooperatives, com en el cas de la Lleialtat Sansenca, a Sants; l’Empar de l’Obrer, seu actual de la Federació de Cooperatives de Consum; la Flor de Maig, al Poblenou o el Segle XX, pel qual encara es lluita a la Barceloneta.
