Miguel Milá és un dels pioners del disseny nacional, qui l’ha impulsat a un nou paradigma de senzillesa i funcionalitat, i per això ha rebut grans guardons, com ara el Premi Nacional del Disseny el 1987, la Creu de Sant Jordi el 1993, el Premi Nacional de Cultura de Catalunya el 2010 i la Medalla d’Or al Mèrit de Belles Arts el 2016. I una dada, el seu tiet, Pedro Milá Camps va encarregar a Gaudí la cèlebre Casa Milà, coneguda com La Pedrera
Malgrat tot, assegura que ha “trigat molt a tenir èxit. Moltíssim”. “Vaig començar a produir els meus propis objectes —cosa que els italians feien molt—”, fins que Santa&Cole li va proposar una col·laboració, per a la qual Milá va crear la làmpara TMM. Era el 1961 i encara ara és un dels objectes més venuts per Santa&Cole.
Autor “entusiasmat” del mobiliari urbà
Milá va ser cofundador del FAD i el seu arxiu personal és al Museu del Disseny. És autor de bancs, cadires i fanals que trobem avui dia a la ciutat de Barcelona. Assegura que sent “entusiasme” quan crea per a tota la ciutadania.
Quan surto al carrer i veig bancs meus, m’encanta veure que són utilitzats per tothom, per gent de totes les edats i de tota mena
Els dos objectius que ha de complir un disseny, segons Miguel Milá, ha de ser funcional, útil i ha d’emocionar estèticament.
La recepta per fer un disseny que es converteixi en una icona
Miguel Milá ha ideat força objectes que ja s’han convertit en un clàssic del disseny nacional. Si només parlem de llums, a més del TMM també ha creat els models Cesta i Cestita, comercialitzats per Santa&Cole des dels anys 60 i encara ara supervendes.
Preguntat sobre quina és la recepta per fer un clàssic, el dissenyador ha dit que “un clàssic és un resultat feliç i, a més, satisfà molt el dissenyador”, però que, quan s’està creant, no es té ni la fórmula màgica ni la certesa d’estar creant un objecte que perdurarà amb el pas de les dècades. El seu llum preferit és el TMM, perquè “sintetitza molt la meva forma de fer: el més senzill possible”.
Un bon llum ha d’il·luminar però no enlluernar, i a més s’ha de tenir en compte que està més de temps apagat que encès, i si està apagat igualment està present, llavors l’estètica té molta importància
A Miguel Milá , les còpies i els plagis al principi el feien emprenyar però, amb el pas del temps, el satisfan, assegura, i si pogués triar voldria que se’l recordés “com una persona simpàtica, amb sentit de l’humor i de l’amor”.
Nissaga de dissenyadors
Un dels seus fills, Gonzalo Milà, també és dissenyador industrial i ha creat bona part del mobiliari urbà de Barcelona, com ara els fanals Candela, que són al passeig de Gràcia, i les cadires i gandules Sillarga i Sicurta que trobem per la zona del passeig Marítim de la Barceloneta.
Gonzalo Milà considera que “el carrer està molt ple d’elements. Tot el que hi posis de més ha d’intentar passar desapercebut, no fer soroll” i, sobretot, com a dissenyador, s’ha de vigilar perquè aquell objecte “no pretengui tenir una personalitat estranya ni dir més del que necessites”, que en el cas dels fanals seria “donar llum a un espai”.
