Cada dia a Catalunya es llencen 720.000 quilos d’aliments. És una dada recopilada per l’Associació FAD i que ha detonat una acció per mentalitzar la gent de la necessitat de no malbaratar.
L’acció ha estat conduïda per l’entitat Remix el Barrio, que ha recollit matèries orgàniques, com ara pell i borra de cafè o closques de taronja, de bars, restaurants, cooperatives de veïns i horts comunitaris del barri del Parc i la Llacuna del Poblenou. Amb aquestes deixalles han investigat opcions per crear biomaterials amb què donar-los una segona vida.
Durant uns dies al DHUB s’ha fet una exposició amb nou projectes, des d’una làmpada feta a base de pinyols d’oliva, fins a una gavardina i samarretes fetes amb closques de taronja, sabons a base d’oli reciclat i tints a partir de verdures. Malgrat el caire experimental, l’objectiu és clar: ensenyar que aquells materials poden tenir una vida molt més llarga que la que habitualment els donem.
Ou que sembla ceràmica
Segons Milena Juarez Calvo, membre de Fab Lab, una comunitat que està al darrere de l’organització de la mostra, “hi ha tipus de restes alimentàries que ja tenen propietats molt poderoses, com per exemple la closca d’ou”, que és tan resistent que tractada sembla ceràmica, o la pell de taronja, que feta biomaterial pot ser molt flexible.
Valérie Bergeron, directora de Materfad, una altra entitat que dona suport a la mostra, ha dit que el més fascinant d’aquest projecte al seu entendre és el fet d’observar les cuines amb una mirada d’economia circular.
Com es crea un biomaterial?
Una de les entitats que han promogut aquesta acció és Fab Lab, amb seu a l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). Lara Campos, membre d’aquesta entitat, de Fab Lab i de Remix el Barrio, ens ha ensenyat a fer un biomaterial a base de resina de pi i pell assecada de taronja.
“És com cuinar, no hi ha cap mística al darrere. Això és com fer caramel”, explica Campos. Per endurir la resina hi afegeix cera d’abella, ho desfà tot escalfant-ho en un cassó amb alcohol i al final hi afegeix la taronja.
El resultat és un producte dur i resistent que pot servir per fer rajoles o mobiliari, segons ha dit Campos, i que es pot trencar i reciclar tants cops com es vulgui.
