L’Hospital Vall d’Hebron, que ara compleix 65 anys, és un dels hospitals de referència de l’estat espanyol i de Barcelona. Paradoxalment, malgrat el seu nom, aquest hospital és al barri de Montbau.
L’Antonio Baños repassa el present i el futur de l’hospital acompanyat per Neus Pelay, infermera de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron.
Treball a l’hospital, pis a Montbau
Pelay no només treballa al barri, sinó que també hi viu. De fet, els seus pares formaven part del grup de veïns que el van inaugurar. Els pares de Pelay van arribar a Montbau cap al 1959-60, quan es va construir la primera fase dels blocs del barri. Ja d’adulta, ella es va comprar un pis al mateix lloc. Però el seu cas no és únic: moltes de les persones que treballen a l’hospital són veïnes de Montbau.
Un hospital en creixement
L’Hospital Vall d’Hebron va néixer l’any 1955 amb el nom de Residencia Francisco Franco. Avui, encara creix i s’ha convertit en una zona sanitària que ocupa una gran quantitat de terreny i edificis. A una banda hi ha l’Hospital de la Dona i l‘Infantil. A l’altra, el Pavelló Salut, que arran del covid-19 està a ple funcionament, amb un hospital de dia, un espai per fer-hi les PCR i un altre per la rehabilitació postcovid. On ara hi ha l’heliport, en tràmit per ser traslladat a l’edifici de trauma, està previst construir-hi l’edifici Teixonera, on hi haurà totes les consultes externes. I a la banda oposada a l’Hospital de la Dona, hi ha l’Hospital de Sant Rafael.
Neus Pelay recorda que fa molts anys, l’Hospital Vall d’Hebron era, per ella, l’hospital del barri. Però amb els anys, se’n va adonar que és un gran hospital que va més enllà de l’assistència, i abasta docència, recerca, innovació, etc. Ella confessa estar-ne enamorada.
Pelay està orgullosa de com l’hospital ha fet front a la pandèmia. S’ha treballat en equip i tots a una, amb la sensació que calia fer un esforç més enllà de qualsevol altra consideració. El cost ha estat una atenció menor a altres activitats hospitalàries també necessàries per als ciutadans.
La recerca a la Vall d’Hebron
L’Antonio i la Neus Pelay visiten l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, una de les potes de l’Hospital Universitari. Si en total, al campus universitari hi treballen unes 9.000 persones, 2.000 ho fan aquí. A més, els professionals que fan recerca treballen com a assistencials a l’hospital. En aquesta àrea s’hi fa recerca biomèdica i també hi ha un grup de recerca d’infermeria, del qual Pelay en forma part. Ella, però, va estudiar a l’Escola d’Infermeria, el segon edifici més important del recinte fa uns anys.
El campus de la Vall d’Hebron és referència en l’estudi i tractament de malalties com el càncer infantil, cardiologia o recerca covid-19.
El VIH, perspectiva per la covid-19
Baños i Pelay visiten un laboratori de malalties infeccioses. Allà parlen amb la doctora María José Ruzón, investigadora del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Ruzón investiga el VIH, la pandèmia de fa 30 anys. Treballa amb reservoris del virus, és a dir, cèl·lules on els virus s’hi amaga de forma latent. La seva recerca mira de buscar teràpies per activar aquest virus latent i, un cop actiu, atacar-lo. Per això, miren de reforçar el sistema immunitari.
Malgrat els anys que han passat, el VIH encara no té cura. Això es deu a aquests reservoris del virus, que s’estableixen a unes determinades cèl·lules al principi de la infecció i que s’hi queden amagats. Aquestes cèl·lules, a més, viuen dècades i si no moren, tampoc ho fa el virus. S’ha aconseguit, això sí, convertir el VIH en una malaltia crònica. Tot plegat fa reflexionar sobre la dificultat dels avenços mèdics, especialment ara, en temps de coronavirus. Ruzón, però, recorda que la naturalesa dels dos virus és diferent i és optimista pel que fa les vacunes que puguin sorgir contra la covid-19 i la seva eliminació total.
