Dos dimecres de cada mes, membres de l’Aliança contra la Pobresa Energètica es reuneixen a la seu de la FAVB per fer una assemblea d’assessorament col·lectiu per ajudar persones a qui han tallat el subministrament, a qui estan a punt de fer-ho o que tenen deutes que no poden pagar amb les companyies comercialitzadores de llum, aigua o gas.
És un assessorament col·lectiu. És una assemblea formada per activistes i persones que han patit pobresa energètica. La idea és que qui ha passat per un tall de subministrament o que ha aconseguit que li condonin un deute pugui explicar a altres persones quins passos han de seguir per solucionar el seu problema.
Impacte directe sobre la salut
Cada setmana es troben casos de persones ben diferents. Hi ha qui no té suficients ingressos per poder pagar les factures o d’altres que no escalfen casa seva o gairebé no cuinen per poder pagar els subministraments. La Maria Campuzano, té clar que la pobresa energètica té un impacte directe en la salut física i mental de les persones que ho viuen.
José Luís Jacas és membre de l’Aliança i el 2014 li van tallar tots els subministraments. Ara ajuda persones que han viscut el mateix que ell: “L’any 2014 em van tallar la llum, l’aigua i el gas durant un any i tres mesos. Vivia en precari i no podia pagar. Vivia amb espelmes i anava a buscar l’aigua a una font pública i em dutxava com podia. Quan van tornar els subministraments plorava, no recordava com era viure amb llum i aigua”.
Un model que no funciona
Tot i que l’agost del 2015 es va aprovar una llei catalana per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, segons Campuzano “encara no s’està complint”. La llei marca que no es poden tallar els subministraments a persones vulnerables acreditades per Serveis Socials i obliga les empreses distribuïdores a signar convenis amb la Generalitat per assumir els deutes de persones vulnerables.
En tots aquests anys només Endesa ha signat un acoprd amb la Generalitat, “però les famílies encara no han rebut cap carta de la condonació del deute que tenien amb aquesta companyia”, assegura Campuzano
El que és clar és que el model actual no funciona. Tenim un 10 % de la població que no té garantit l’accés a la llum, aigua o gas. L’arrel del problema és que hi ha grans empreses que fan negoci amb una cosa que la gent necessita per viure. I aquesta és l‘arrel del problema. Elles marquen els preus i hi ha gent que no els poden pagar. Hem de canviar el model i garantir un accés universal. Hauria de ser amb una gestió pública, comunitària i des dels municipis on la ciutadania pugui tenir un control sobre aquestes grans empreses
