Un dels oficis més invisibles del cinema és el d’editor. Però Sally Menke va aconseguir sobresortir pel seu talent i, sobretot, per muntar totes les pel·lícules de Quentin Tarantino amb qui va col·laborar fins que va morir als 56 anys.

Filla de professors, Sally Menke va néixer el 1953 a una localitat de Long Island. El 1977, es va graduar a la Universitat de Nova York i, poc després, va començar a treballar com a muntadora de documentals per a la cadena CBS. De fet, sempre aconsellava els seus ajudants i estudiants que comencessin fent no ficció perquè aspectes com l’emoció o l’instint eren més importants. El 1983, va debutar amb la comèdia ‘Cold feet’ però, els anys 90, van ser els del seu salt definitiu gràcies a la trobada amb Tarantino.

El director nord-americà buscava una muntadora perquè pensava que una col·laboradora femenina seria més enriquidora. I, amb ‘Reservoir dogs’, va començar un extraordinari lligam professional i personal. Al film, ja es perceben els trets característics de l’estil de tots dos: llargs plans amb molts diàlegs i una càmera que no para, esclats de violència i l’ús de música sobre passatges estilitzats o alentits. Curiosament, Menke no editava amb música, sinó que la incloïen més tard i després hi feien els ajustos necessaris.

Just un any després, va treballar amb Oliver Stone a la pel·lícula sobre el Vietnam ‘El cel i la terra’. Però el 1994 va tornar a col·laborar amb Tarantino, en la que acabaria sent una relació sòlida i duradora com la de Thelma Schoonmaker i Martin Scorsese, un exemple en què Menke s’emmirallava. Amb ‘Pulp fiction’, van establir l’estil, que no es tractava tant d’homenatjar els referents com de recontextualitzar el llenguatge cinematogràfic per aportar-hi una visió fresca. Una de les escenes de les quals se sentia més orgullosa és la del ball d’Uma Thurman i John Travolta, una de les poques vegades que sí que van muntar en funció de la música.

Després de l’aclaparador èxit de ‘Pulp fiction’, va encadenar films de qualitat diversa, com la cinta de gàngsters ‘Mulholland Falls (La brigada del sombrero)’, el thriller de terror ‘L’ombra de la nit’ o el western ‘Tots els cavalls bonics’. També va tornar a treballar amb Tarantino a la sovint infravalorada ‘Jackie Brown’. I al 2000, van fer una obra descomunal en tots els sentits. Amb ‘Kill Bill: volums 1 i 2’, van assolir nivells altíssims de sofisticació pel que fa a la relectura de referents de gèneres diferents. (ESCENA “KILL BILL 1”: ESCENA LUITA CRAZY 88)

El 2007, van tornar a col·laborar en un títol aparentment menor: ‘Death proof’. I dos anys més tard, signaria la seva última col·laboració amb Tarantino, la pel·lícula bèl·lica ‘Maleïts malparits’. Al film, s’hi pot veure, segons la mateixa Menke, una de les millors seqüències fetes mai per ells dos: una escena on els diàlegs, l’arc emocional dels personatges, el temps i la tensió es conjuguen de manera brillant.

Sally Menke va morir el setembre del 2010, poc després de la seva última pel·lícula ‘El misterio de Peacock’, mentre feia senderisme a prop de Los Angeles. Quentin Tarantino va arribar a dir que va ser la seva única i genuïna col·laboradora. De fet, va ser determinant a l’hora d’aplicar la seva particular visió en els diferents films que van fer. Va aprendre de tots els realitzadors, però va ser amb ell amb qui va establir una relació més fructífera. Afirmava que els editors tenen un rol molt important no només a l’hora de donar suport als directors sinó d’ajudar-los a enfrontar-se als problemes i poder-los solucionar plegats. Un instrument clau per definir la personalitat del director. I Menke ho va fer amb un dels més grans cineastes del tombant de segle.

Menke va ser nominada a l’Oscar per ‘Pulp fiction’ i per ‘Maleïts malparits’, i als BAFTA per aquestes dues i per ‘Kill Bill: Volum 1’. Sempre deia que els editors són els herois silenciosos de les pel·lícules. Amb tot, treballar amb algú tan popular va fer que ella també ho acabes sent i amb el temps, als rodatges, es va fer habitual que intèrprets i tècnics la saludessin, en una mena de simpàtic gag recurrent.