‘Intolerance’ és una pel·lícula muda del gènere de cinema èpic que tracta el tema de la intolerància a través de quatre trames situades en diferents moments de la història. David Wark Griffith planteja quatre fets que transcorren al llarg de la matança dels hugonots a França durant la nit de Sant Bartomeu del 1572, la passió i mort de Jesucrist, una vaga de treballadors  i la caiguda de la Babilònia del rei Baltasar a l’any 539 aC.

Aquestes quatre trames s’enllacen amb la imatge d’una dona amb un bressol. A mesura que les històries van arribant al final, Griffith fa més ràpid el muntatge amb seqüències cada vegada més curtes, i creant una tensió cap al desenllaç de les quatre històries.

L’aportació de Griffith

Pel crític i professor Luis Aller aquesta cinta amb més d’un segle d’història és difícil d’entendre per la lentitud inicial i el ritme vertiginós del final. Segons Aller, Griffith va ser un innovador que va fer amb ‘Intolerance’ un miracle cinematogràfic que no es va entendre ni a la vella Europa ni als EUA, però que va marcar trajectòries de directors com Orson Welles, Serguéi Eisenstein o Pudovkin.

Luis Aller: “‘Intolerance’ és tota ella un misteri. Com es va poder gestar un film així? Una pel·lícula tan antiga i moderna a la vegada i tan desconeguda com influent.”

Orson Welles assegurava que cap gènere artístic li devia tant a una única persona com el cinema a Griffith. Luis Aller coincideix en què el director va marcar un abans i un després en la història del cinema.

Luis Aller: “Va ser gràcies a Griffith que es va deixar de definir el cine com a un espectacle de barraca de fira, de manera despectiva, per passar a dir-li el setè art.”

L’anàlisi de la pel·lícula

 

Luis Aller analitza el llenguatge audiovisual d”Intolerance’ que va marcar la tècnica cinematogràfica amb un muntatge alternat, amb persecució i el rescat en l’últim minut. Un estil del cinema, el de Griffith, que tan bon resultat li va donar en films anteriors, com ‘El naixement d’una nació’. La pel·lícula destaca per les seves escenes grandiloqüents. No obstant això, ‘Intolerance’ va tenir grans pèrdues, ja que el seu èxit no va ser l’esperat.