Sabies que l’octubre de l’any 1582 només va durar 21 dies? Si, per exemple, busques el 5 d’octubre d’aquell any, veuràs que aquell dia no va existir mai: del 4 d’octubre es va passar directament al 15 l’endemà mateix. Què va passar? Per què aquell mes d’octubre tan sols va tenir una durada de tres setmanes? T’expliquem una de les situacions més curioses del nostre calendari.
Del calendari julià al gregorià
L’explicació rau en el tipus de calendari pel qual es regien països com Espanya, Portugal i Itàlia. Els habitants d’aquests territoris vivien amb el calendari julià, que establia que el planeta Terra trigava 365 dies i sis hores a fer la volta al Sol. No va ser fins al mateix 1582 que van començar a regir-se pel calendari gregorià, introduït pel papa Gregori XIII, que establia que la volta al sol es feia en 365 dies, cinc hores, 48 minuts i 45 segons.
Per tant, la diferència anual que hi havia era d’11 minuts i 15 segons. Sembla poc, però des de l’any 46 aC i fins a la instauració del calendari gregorià va produir-se un desfasament temporal d’aproximadament 10 dies i la diferència es va corregir l’octubre del 1582, quan el papa Gregori XIII va adoptar una mesura històrica i fins aleshores sense precedents: retallar el calendari 10 dies per, entre altres coses, que el desfasament no afectés les dates de la Pasqua.
Dit d’una altra manera: els ciutadans van passar d’anar-se a dormir un 4 d’octubre a llevar-se un 15 d’octubre, perquè els dies que hi ha entremig no van existir sobre el paper.
Anys de traspàs o bixests
El calendari gregorià va canviar la norma dels anys de traspàs o bixests i es va formular de la manera següent: la durada bàsica de l’any és de 365 dies, però seran de traspàs (és a dir, tindran 366 dies) aquells anys les dues últimes xifres dels quals són divisibles per 4. S’exceptuen els múltiples de 100 (1700, 1800, 1900…, que no seran bixests), dels quals s’exceptuen també aquells que també siguin divisibles per 400 (1600, 2000, 2400…, que seran de traspàs).
Aquest sistema continua regint actualment. Així, l’any 2000 va ser de traspàs, però el 2100 no ho serà.
Per què l’octubre i no un altre mes?
El motiu pel qual l’Església va decidir fer la correcció de dies l’octubre i no un altre mes és que aquests dies no hi havia cap festivitat cristiana important que estigués en risc de saltar-se.
