Durant més de 100 anys, van començar el 1891, la Rambla va comptar amb un centenar de cadires de pagament. Estaven situades a la zona de Canaletes i eren un negoci particular d’una família. Es tractava d’una concessió similar als quioscos que hi ha a la mateixa avinguda. En aquest cas es renovaven periòdicament. Unes cadires que substituïen els bancs públics i que es podien trobar a diversos punts de la ciutat, com a la plaça de Catalunya.
Per poder seure a les cadires s’havien de pagar 50 pessetes. Un pagament que sorprenia molt els turistes que, un cop asseguts, no entenien per què se’ls reclamava fer el pagament. Però, també hi havia barcelonins que hi anaven habitualment, com un ritual més. És més, José Maria Gonzalo, el cobrador del matí, era un dels personatges més estimats de la Rambla.
El 7 de setembre del 2000, l’Ajuntament va decidir no renovar la concessió i instal·lar-hi bancs i cadires públiques. Una decisió que va despertar certa polèmica.
