Pocs barcelonins coneixen l’espai que el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) té al carrer de la Fruita, a escassos metres del Palau de la Generalitat. Allà s’hi poden visitar alguns dels vestigis arqueològics més rics de la ciutat. Recullen el funcionament de Barcelona en diferents períodes històrics i evidencien la importància del centre de la ciutat en el creixement de la vida social i econòmica.

L’espai, situat a la cantonada amb el carrer de Sant Honorat, obre cada diumenge i és una opció habitual dels amants de la història, però cada cop més també de turistes. A més, el primer diumenge de cada mes, obres les portes de manera gratuïta.

Una domus romana de família benestant

Les restes més antigues de l’espai daten del segle IV i corresponen a una important domus de l’època romana. A les ruïnes, pot intuir-s’hi l’estructura de tot el domicili. Sobretot se’n conversa el jardí (“viridarium”), al mig del qual hi havia un estany. Un espai de cent-deu metres quadrats emmarcat pel peristil, un passadís perimetral porticat del qual es conserven els mosaics de terra.

Els vestigis també pertanyen a diversos locals comercials oberts al carrer que envoltaven la domus. Aquestes edificacions van ser planificades i construïdes de manera unitària. Per la seva localització, se suposa que la domus i les botigues devien ser propietats d’un personatge important. Es trobaven a uns metres del fòrum romà de la ciutat. Per tant, l’amo havia de tenir prou poder i recursos per establir-se al centre neuràlgic i representatiu de la vida social, econòmica i política de Barcino.

Magatzem principal de la Barcelona jueva

Però la història romana de la ciutat  no és l’única que poden conèixer els qui visiten aquest espai del Museu d’Història de Barcelona. A banda de la domus, l’altre punt d’especial interès són les sitges medievals. Durant els segles XIII i XIV, la localització on es troba el museu va esdevenir un magatzem del Call Major, el primer assentament específicament jueu de Barcelona. D’aquesta època se’n conserven setze sitges de grans dimensions que en el seu dia van emmagatzemar materials diversos com cereals, coralls o sedes.

Els documents indiquen que durant el període en què l’espai va usar-se com a alfòndec medieval, els propietaris van ser membres d’una important família jueva de Barcelona, la de Massot Avengenà. L’agost del 1392, un any més tard de l’atac al call que va suposar la mort d’uns tres-cents jueus, la família va decidir vendre’s la propietat.

Des d’aquell moment, la casa va passar a diversos propietaris. Sovint membres de l’elit de la societat catalana: alts funcionaris, consellers i d’altres càrrecs vinculats als grans centres de poder com la Corona o la Diputació. La darrera transformació, entre 1999 i 2010, va ser amb motiu de la rehabilitació i adequació com a edifici administratiu de la Generalitat de Catalunya.