L’activitat pesquera a Barcelona es remunta a molts segles enrere. A la Barcino romana ja era un dels pilars fonamentals de l’economia i també de l’alimentació dels barcelonins. En aquella època els pescadors vivien al barri dels Còdols, al barri Gòtic, i tal com van evidenciar les excavacions arqueològiques del carrer del Sotstinent Navarro, els ciutadans d’aquella època menjaven molt peix i marisc. Com explica l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, eren d’especial renom les ostres barcelonines, que eren molt apreciades a tot l’imperi. També s’han trobat restes de mol·luscos, espines de sardines i anxoves, que formaven part d’aquella alimentació. Al segle XIV els pescadors ja s’havien traslladat a la Ribera i tenien una confraria pròpia que, fins i tot, va participar en la construcció de la basílica de Santa Maria del Mar. I al segle XV van posar en marxa la Peixateria Vella, un mercat de productes del mar que va estar operatiu fins a l’obertura del Mercat del Born, el 1878. El punt de venda es va traslladar al carrer de Wellington fins que el 1983 es va incorporar a Mercabarna.
[vc_column][/vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”392545,392544,392546,392547″ img_size=”full” onclick=””]
L’arribada a la Barceloneta
La famílies de pescadors van començar a mudar-se a la Barceloneta al segle XVI, quan el barri encara no existia com a tal, i es van instal·lar en un petit veïnat de barraques prop de l’Estació de França. Des de llavors, aquesta part de la ciutat i la pesca tenen una relació estreta. Dos segles després, el 1753, es va inaugurar el barri amb el nom de la Barceloneta i, segons Theros, ràpidament es va conèixer com el barri de la Platja. El punt neuràlgic de tota l’activitat pesquera de compravenda de peix i de treball de les xarxes era el moll de Pescadors, que presidia un far que amb el pas del temps es va convertir en la torre del Rellotge actual. Les famílies dels pescadors van començar a cuinar a les pudes, uns magatzems en els quals cuinaven el peix i venien la part del sou que cobraven en forma de captures.
[vc_column][/vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”392539,392551,392543,392553,392542,392552,392530,392541,392540,392538,392522,392535,392537,392529,392531,392536,392527,392532,392520,392519,392518″ img_size=”full” onclick=””]
Els xiringuitos de la Barceloneta
Les pudes són el precedent històric dels xiringuitos de la Barceloneta
que van proliferar a principis del segle XX en paral·lel a l’aparició de les cases de bany a tocar del mar. Aquests locals de restauració van esdevenir molt populars servint menjar en taules a la mateixa sorra de la platja. Just llavors van fer-se muscleres a la costa de Barcelona i aquests locals cuinaven els musclos i els servien fets al vapor. Al passeig Nacional, ara anomenat passeig de Joan de Borbó, hi havia parades que venien productes com les gambes, els musclos, les rossellones o les cloïsses. Malgrat l’èxit dels xiringuitos de la Barceloneta, es van acabar enderrocant amb la reurbanització del litoral barceloní amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992.
[vc_column][/vc_column][vc_gallery type=”flexslider_slide” interval=”0″ images=”392555,392549,392550,392554,392548,392523,392560,392526,392521,392525,392561,392524″ img_size=”full” onclick=””]
