El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 18 de gener del 1984 va aprovar la divisió territorial en districtes de la ciutat tal com la coneixem ara. Fins aleshores eren nou i no 10, els districtes. El desè va ser un de nova creació, Nou Barris, que va sorgir de l’escissió de la part nord de Sant Andreu. De fet, en un primer moment es va conèixer com a Ciutat Nord.
L’aprovació del nou mapa era el final d’un procés en què hi havien participat una comissió ciutadana amb diverses entitats i institucions oficials, i professionals experts, com Lluís Cassasas i Joaquim Clusa. Es va buscar certa proporcionalitat i, sobretot, els nuclis històrics, tant de la Barcelona antiga i el seu eixamplament (Ciutat vella i Eixample) com la de les viles que es van annexionar el 1897 (Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts) i anys després, el 1904 (Horta) i, finalment, el 1921 (Sarrià).
Algunes delimitacions polèmiques
Tot i això, per exemple, Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles van quedar units. I també va passar que algunes zones històricament pertanyents a una vila, van ser incloses en el districte del costat, com és el cas de Pedralbes, que va anar a parar Les Corts, en lloc de a Sarrià – Sant Gervasi. Horta va rebre el Guinardó, Can Baró, territoris originaris del municipi de Sant Martí de Provençals i la Font d’en Fargues, de Sant Andreu del Palomar.
Nou Barris s’independenditza de Sant Andreu
Sant Andreu del Palomar va ser qui va perdre més territori. Des de la Meridiana fins a Collserola, el que primer era conegut com a districte cinquè o els afores en temps de masies i vinyes. És per això que trobem a Nou Barris el cementiri de Sant Andreu o encara hi ha una placa de nomenclàtor al carrer dels Amics que indica que pertany al districte cinquè.
La línia territorial va separar la Trinitat en Vella (que es quedava a Sant Andreu) i la Trinitat Nova (de Nou Barris). De fet, des dels anys 70 el territori de Nou Barris era la subdivisió 9 B, ja que Sant Andreu era el novè districte. Tota una coincidència que res té a veure amb el nom actual. No prové d’aquestes sigles sinó del moviment veïnal de la zona contra un planejament urbanístic. Van treure als 70 la Fulla informativa de l’Associació de Veïns del sector de Vallbona – Torre Baró – Trinitat, que comprèn, també, els barris de Verdum, Roquetes, Prosperitat, Canyelles i Ciutat Meridiana. El líder veïnal Ignasi Catalán va tirar pel dret davant un nom tan llarg i els va anomenar Nou Barris, pel nombre de barris implicats.
L’Ajuntament primer va apostar per Ciutat Nord, però finalment va adoptar el nom que feien servir el veïnat. Primer es va gestionar des de les oficines de Sant Andreu, però després d’un temps a Canyelles, la seu del districte es va fixar a l’antic Hospital Mental de la Santa Creu.
