Sis pobles del pla de Barcelona van ser agregats a la ciutat l’any 1897, ara fa 125 anys. Eren Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, viles independents que, a través d’un reial decret, van passar a formar part de Barcelona d’un dia per altre. Tot i que els límits territorials dels antics pobles no són equivalents als districtes actuals, és la primera creació més semblant a la Barcelona que es coneix en l’actualitat. Horta (1904) i Sarrià (1921) s’annexionaran anys més tard.

L’extensió de Barcelona es va triplicar

Durant la dècada del 1880, la ciutat de Barcelona es trobava en plena expansió. El projecte de l’Eixample d’Ildefons Cerdà creixia i cada vegada més s’apropava als límits territorials dels pobles del pla de Barcelona. És per això que els responsables municipals feia temps que pressionaven per agregar les viles veïnes. Hi tenien interessos immobiliaris i econòmics.

Carrer Sants finals segle XIX
Imatge de la carretera de Sants, finals del s. XIX

Tot i que ja s’havien fet intents anteriorment, finalment, el 20 d’abril del 1897 es va fer efectiva l’agregació a través d’un reial decret signat per la reina regent, Maria Cristina. De la nit al dia la superfície de Barcelona es va triplicar i la població es va acostar al mig milió d’habitants amb l’annexió dels sis pobles. Anys més tard també es van agregar Horta (1904) i Sarrià (1921). Segons l’historiador Pau Vinyes, als anys 30 Barcelona tenia un milió d’habitants.

Els sis municipis s’hi van oposar en bloc

Els municipis del pla es van oposar de manera conjunta a l’annexió. Segons Pau Vinyes, la petita elit com ara advocats, notaris o farmacèutics es mouran per crear la Junta Desagregacionista per retornar la independència municipal. Els preocupava que el poder municipal s’allunyés del poble i es tenia por que s’incrementessin els impostos i els preus dels productes. Segons l’historiador de Sants, Agus Giralt, tot passarà a dependre de Barcelona i la representació de tots els pobles serà encara més petita.

Retall del setmanari satíric ‘L’Esquella de la Torratxa’

El rebuig a l’annexió es va fer palès l’any 1889, quan unes 40.000 persones dels pobles del pla es van manifestar a favor de mantenir l’autonomia dels municipis. La premsa satírica de l’època, com ‘L’Esquella de la Torratxa’, es va fer ressò del malestar dels pobles del pla de Barcelona.

Encara se sent dir “anar a Barcelona”

El sentiment de pertinença al poble era molt fort en aquella època. Segons l’historiador Josep Maria Contel, en el cas de Gràcia, genera una pèrdua d’identitat important perquè Gràcia passa de ser la segona ciutat de Catalunya a un barri del suburbi de Barcelona.

L’esperit de poble encara és present avui en dia en aquestes zones. Alguns reivindiquen que encara són un poble i, fins i tot, s’han intentat “independitzar” de Barcelona. A més, al carrer, entre la gent més gran, encara se sent l’expressió “anar a Barcelona”.

Diferents actes commemoran els 125 anys de l’annexió

Els antics pobles han organitzat diversos actes per commemorar l’efemèride. A l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu aquests dies es pot veure l’exposició “125 anys de l’annexió forçada de Sant Andreu de Palomar a Barcelona (1897-2022)” organitzada per la Comissió 20 d’abril. Al maig hi haurà dues conferències sobre l’annexió a càrrec dels historiadors Pau Vinyes i Jordi Petit.

També al districte de Sarrià – Sant Gervasi s’organitzaran alguns actes. S’ha programat una exposició i, al maig, la presentació d’un llibre sobre l’annexió a càrrec de l’historiador Jesús Mestre, que tractarà l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles format pels barris actuals de Sant Gervasi – la Bonanova, Sant Gervasi – Galvany i el Putxtet i el Farró.

Finalment, a finals d’any, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias presentarà un llibre coral, que forma part de la col·lecció Finestrelles, amb la participació de diferents historiadors locals dels antics municipis del pla de Barcelona i altres territoris que configuren els barris actuals de Barcelona. Explicaran com va ser l’annexió a la seva zona i el seu desenvolupament fins avui.