JORDI VALMAÑA, director general de Cementiris de Barcelona "És el segon cementiri que es va fer al pla de Barcelona, a principis del segle XIX. En aquest cementiri hi ha tres religions, un espai per als enterraments hebreus, i també tenim un espai per a la religió protestant, que és dels pocs que encara queden a Barcelona." RICARD FERNÁNDEZ, Arxiu Històric Roquetes - Nou Barris "En aquest cementiri hi ha persones importants enterrades, famílies que eren antics empresaris, andreuencs propietaris de terrenys. També algun personatge destacat, com va ser el poeta i dramaturg Ignasi Iglesias." JORDI VALMAÑA, director general de Cementiris de Barcelona "Aquí podem trobar tombes característiques, una és la del Santet de Sant Andreu. Sembla que va ser un seminarista la seva mare del qual es dedicava a l'espiritisme. I a partir d'aquí, el bisbe va posar alguns inconvenients perquè es pogués fer sacerdot. Sembla que es va morir de pena, i arran d'aquesta mort va començar a créixer al barri de Sant Andreu, la ciutat de Sant Andreu, una aurèola que feia miracles."
A partir de l’any 1837 es va buscar un nou emplaçament per a la necròpolis fora de l’àmbit urbà. Inicialment es va proposar ubicar-la on ara hi ha el barri de la Prosperitat, però finalment es van triar els terrenys de la masia de Can Calç. L’any 1839 es va inaugurar i beneir el nou cementiri. Amb l’agregació de Sant Andreu a Barcelona l’any 1897, el cementiri va passar a ser de propietat municipal. A mesura que la població va augmentar, el recinte es va ampliar i reformar, amb l’adquisició de nous terrenys. La darrera ampliació és de 1919. La divisió territorial de 1984 va situar el cementiri al districte de Nou Barris.
