Si el projecte que va dissenyar l’empresari Heribert Alemany hagués tirat endavant, ara, a l'entorn del pantà de Vallvidrera hi podria haver un parc d'atraccions: el Lake Valley. A l’arxiu municipal de Sarrià – Sant Gervasi hi guarden l’expedient. ANNA PÉREZ, tècnic d’arxiu “Com actualment, s’havia de presentar el permís d’obres per triplicat, però no era com ara que s’ha de descarregar un formulari i omplir-lo, sinó que s’havia de fer a mà.” El projecte, però, es va trobar amb molts entrebancs i només s’hi va construir el Mina Grott, un petit tren per a 34 passatgers que travessava la muntanya del Tibidabo. I del que havia de ser el parc d’atraccions només en queda aquest dibuix del mateix Alemany. ANNA PÉREZ, tècnic d’arxiu “El trenet del Mina Grott comença aquí amb aquest món que no es va arribar a construir. L’única cosa que hi ha és l’entrada, passa per sota de la muntanya i havia d’anar a parar al que seria el parc d’atraccions Lake Valley.” ANNA PÉREZ, tècnic d’arxiu “No es va construir segurament perquè el Tibidabo va impedir que s’arribés a construir. Llavors ja estava gairebé en funcionament el parc.” El tren de la Mina Grott es va posar en funcionament el 1908 i va durar només vuit anys. Durant aquest temps, Heribert Alemany es va haver d’afrontar amb diverses denúncies i pressions per part del funicular de Vallvidrera, que el considerava competència directa. Finalment es va tancar el 1916.
A finals del segle XIX i principis del XX, els parcs d’atraccions es van posar molt de moda a Europa. A Barcelona s’hi va construir el del Tibidabo i, molt a prop, als entorns del pantà de Vallvidrera, se’n va començar a fer un altre: el Lake Valley. L’empresari Heribert Alemany n’era el promotor.
De com havia de ser el Lake Valley només en queda un dibuix del mateix Alemany que ara es guarda a l’Arxiu Municipal de Sarrià – Sant Gervasi. També hi guarden l’expedient d’obra pública necessari per sol·licitar els permisos de construcció. Però, finalment, mai no es va arribar a fer. Les pressions i denúncies de la competència, com les del Funicular de Vallvidrera, van fer aturar el projecte. Només s’hi va arribar a construir una atracció: el tren de la Mina Grott. Aprofitava el recorregut d’una antiga mina que anava de Sarrià al pantà de Vallvidrera. Funcionava tots els dies de la setmana, el bitllet valia 25 cèntims i es trigava uns sis minuts a fer el recorregut. Va ser tot un èxit entre els barcelonins que pujaven a passar el dia al pantà. En poc més d’un mes i mig se’n van arribar a vendre entre 35.000 i 40.000 bitllets.
