Caminar pels passadissos de l’ESMUC en ple final de curs és fer un viatge sonor per diferents instruments, estils i corrents musicals que provenen dels múltiples assajos que estan tenint lloc a les aules. Als nervis i corredisses propis de qualsevol universitat en aquestes dates, s’hi sumen els ritmes i melodies que els alumnes practiquen un cop i un altre per preparar els seus exàmens: les audicions finals. Un cita important sobretot perquè alguns d’aquests concerts, concretament els de final de carrera, estan oberts al públic.
2.000 estudiants en 20 anys
Aquest és el 20è curs des que es va inaugurar el centre, l’any 2001. Des de llavors, s’hi han graduat més de 2.000 estudiants en àmbits tan diferents com la interpretació (en música antiga, moderna, clàssica i contemporània i tradicional), la direcció, la composició, la musicologia, la producció i la gestió o la sonologia. Tots ells tenen una cosa en comú, s’especialitzen en el seu instrument però paral·lelament n’aprenen d’altres. Un diàleg de timbres i estils que busca forjar un perfil de músic interdisciplinari.
Entre els reptes de present i futur, la directora general de l’ESMUC, Núria Sempere, treballa per reduir l’escletxa de gènere, tant pel que fa a l’alumnat com al professorat, ja que encara hi ha disciplines molt masculinitzades, així com reduir el biaix de classe i augmentar la diversitat cultural.
