Algunes són recòndites i d’altres no ho diríeu mai, que són cases, i molt menys que estiguin obertes al públic. Per això hem fet una selecció de les sis cases amb història de Barcelona que potser no heu visitat. Totes, i 38 edificis més, formen el volum ‘Cases amb història’ (Viena Edicions), del periodista Daniel Romaní.
El llibre està basat en reportatges escrits al diari ‘Ara’ per Romaní amb el consell de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural a fi de promocionar el patrimoni arquitectònic rellevant i més desconegut del país. El fil conductor és que totes són visitables i que estan vinculades a una personalitat rellevant, explica per telèfon el propi autor.
El fil conductor és que totes són visitables i que estan vinculades a una personalitat rellevant
Ni tots els edificis ressenyats al volum van ser habitatges familiars ni tots són modernistes: “Vam mirar que les temàtiques [a les quals s’havien dedicat aquestes personalitats] fossin variades”, des de cultura fins a medicina, i si bé “n’hi ha bastantes de principis del segle XX i de classes benestants que hi van viure o treballar, no n’hi ha gaires de modernistes”.
La tria està feta seguint criteris de rellevància: “Vaig fer visites de tot un matí a cases que després vaig descartar perquè pensava que no tenien prou entitat per ressenyar-les”, confessa Romaní. Al llibre, a banda d’explicar la història de les cases i de qui les va habitar, hi trobareu les adreces i horaris per visita-les.
Casa Rocamora
Aquest palauet isabelí va ser la residència habitual de Manuel Rocamora i, el 1976, un familiar seu va convertir-lo en una fundació per reivindicar la col·lecció d’art i indumentària de Rocamora. Escriptor, pintor i mecenes, aquell burgès va fer-se amb grans pintors de l’època, com Ramon Casas i Anglada Camarasa.
Al web de la fundació que, per cert, és força veïna de la Casa Tosquella, s’explica que Rocamora va donar la col·lecció d’indumentària a la ciutat, origen del desaparegut Museu d’Indumentària Col·lecció Rocamora, ubicat al Palau Marquès de Lió del carrer de Montcada. Actualment, part d’aquesta col·lecció s’exposa al Museu del Disseny de Barcelona.
Adreça: carrer de Ballester, 12. El Putxet i el Farró
Visites individuals
Horari: cada dijous
· 11 h visita en anglès
· 12 h visita en català
· 13 h visita en castellà
Preu: 12 euros
Visites en grup
Horari: de dilluns a diumenge, segons la disponibilitat
Preu: 10 euros/persona
Mínim 15 persones
Indispensable reservar la visita i sol·licitar data i hora
Casa Felip
Sembla més aviat un palau venecià, amb la gran escalinata, però és una mostra excel·lent de modernisme català, amb tocs rococó i detalls fets pels millors artesans del moment. Va ser construïda el 1905 per l’arquitecte Telm Fernández i Janot. L’encàrrec va ser de l’empresari Manuel Felip, una persona molt religiosa —”com gairebé tots els benestants de l’època”, apunta Romaní—, fet pel qual va demanar a l’arquitecte que dins la casa hi fes una capella.
“A la sala de treball hi ha un vitrall fantàstic”, destaca Romaní, i l’art va molt més enllà de la casa pròpiament dita perquè és la seu de l’espai Volart, un dels museus de la Fundació Vila Casas. L’entitat es va instal·lar el 1997 a la planta baixa i principal i la resta estan habitades per veïns.
Adreça: carrer d’Ausiàs Marc, 20. La Dreta de l’Eixample
Visites: els divendres. Cal reservar a través del web de Cases Singulars i té un preu de 14 euros
Casa Museu Joan Maragall
Joan Maragall és una de les figures cabdals de la poesia modernista i tot el seu extens llegat documental es troba a l’Arxiu Joan Maragall, un centre de documentació ubicat a la seva darrera residència, al barri de Sant Gervasi. Es va constituir el 1911, després de la mort de Maragall, per iniciativa de la seva vídua. Al 1993, el centre es va adscriure a la Biblioteca de Catalunya.
Tot i que l’edifici va sofrir modificacions després de la reforma del 1957, s’hi conserven diversos objectes del poeta i de la seva família. Actualment aquest edifici està habilitat també com a casa museu per acostar la part més íntima d’un dels grans noms de la Renaixença.
Adreça: carrer d’Alfons XII, 79. Sant Gervasi – Galvany
Visites: Dimarts i dijous de 10 a 14 h les didàctiques (2n cicle de primària, ESO i batxillerat) i dilluns i dimecres de 10 a 14 h i dimecres de 16 a 20 h les generalistes. Entrada lliure i gratuïta. Cal concertar cita prèvia al web.
Estudi d’Oleguer Junyent
L’autor del famós llibre ‘Roda el món i torna al Born’, publicat el 1901, també va ser pintor, escenògraf i col·leccionista d’art, sobretot, medieval. Va ser un viatger incansable, de vegades acompanyat del seu amic Francesc Cambó a bord de vaixell Catalonia.
Oleguer Junyent també va treballar força per al Liceu, hi va fer pintures i escenografies, per exemple, els grans vitralls wagnerians de la façana lateral del Liceu. I aquest és l’aire que es respira al seu estudi, un lloc peculiar ple d’objectes carregats d’història. L’indret, molt bohemi i farcit d’obres d’art pròpies i alienes, té dos pisos i, al de dalt, s’hi atresoren peces que col·leccionava l’artista, com ara més de 200 titelles antics, i molta indumentària que col·leccionava la seva neboda Maria.
Adreça: carrer de Bonavista, 22. Gràcia
Visites: individuals o en grup de fins a 10 persones, per un preu de 15 euros per persona. Consulteu la disponibilitat al web de Cases Singulars
Casa Amatller
Potser no hi heu entrat, però segur que heu passat uns quants cops pel davant: és al passeig de Gràcia, en l’anomenada Illa de la Discòrdia i la ruta del Modernisme. Antoni Amatller Costa, industrial de la xocolata de tercera generació, va encarregar l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch projectar aquest palau gòtic per viure amb la seva família. El 1900 van estrenar-lo, i avui dia és bé d’interès cultural per la pròpia construcció i l’ornamentació que l’adorna i la carrega de simbolismes, tant per dins com per fora.,
Del 1910 al 1960, Teresa Amatller, ja vídua va fer algunes reformes a la Casa Amatller per actualitzar-la i, a partir del 1960, el palau va deixar de ser un indret residencial i va passar a ser la seu de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.
Adreça: passeig de Gràcia, 41. La Dreta de l’Eixample
Visites: de dimecres a diumenge, tant al matí com a la tarda. Cal reservar entrada al web de Cases Singulars i val 15 euros
Palau Moja
Ara és la seu de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, però originalment era un palau encarregat pel marquès de Moja, Josep de Copons, i la seva esposa, Maria Lluïsa Descatllar, a l’arquitecte Josep Mas. El 1784 es va inaugurar aquest edifici d’estil barroc amb elements neoclàssics.
L’entrada és pel carrer de la Portaferrissa perquè en aquella època la Rambla encara s’estava començant a urbanitzar. Un cop s’entra al cor de l’edifici, hi ha un gran saló amb pintures de Francesc Pla. Després dels propietaris originals, al segle XIX van viure-hi el marquès de Comillas i Jacint Verdaguer com a capellà de la família.
Adreça: carrer de la Portaferrissa, 1. El Gòtic
Visites: es pot visitar de franc, quan hi ha exposicions o concertant dia i hora al telèfon 93 316 27 40
