L’Illa de la Discòrdia va revelant els secrets: s’obre la planta noble de la Casa Lleó i Morera

La ruta del modernisme entra des d’aquest dilluns a la planta noble de la Casa Lleó i Morera, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i dels millors escultors, pintors, mosaïcistes, vitrallers i decoradors de la seva època. Són 400 metres quadrats de salons, habitacions, cuina i bany amb el terra, el sostre i les parets perfectament decorades a l’estil modernista -a més del pati del darrere, que permet contemplar de prop els magnífics vitralls de la façana que dóna a l’interior d’illa. Això sí, les sales són buides perquè els mobles creats a mida pel decorador i ebenista Gaspar Homar estan en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Als salons principals, unes fotos de 1907 permeten fer-se una idea de com eren amb el mobiliari original.

La Casa Lleó i Morera, com les altres dues de l’Illa de la Discòrdia, és fruit de la reconstrucció que la família que hi dóna nom va encarregar a principis del segle XX a un dels arquitectes més destacats del modernisme. Lluís Domènech i Montaner, director de l’Escola d’Arquitectura i professor d’Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, va dirigir la reforma de l’antiga Casa Rocamora, que Francesca Morera va heretar del seu oncle. Ella va morir el 1904 i les obres van acabar el 1906, així que qui va viure al pis principal va ser el seu fill, el metge Albert Lleó i Morera, amb la dona i els seus dos fills. En van tenir un altre, però va morir poc després de néixer. Això explicaria perquè al rebedor de la planta principal l’escultor Eusebi Arnau va crear uns relleus on es narra el conte de ‘La dida de l’infant rei’. Altres petjades de la família sobre l’edifici són les inicials dels cognoms gravades dalt de tot de la façana, els lleons que també hi ha esculpits i, sobretot, les flors de morera omnipresents en la decoració del terra, parets, sostres i vitralls.

[Foto: Neus Prats]

Albert Lleó i Puigoriguer, fill de Lleó i Morera, es va vendre la casa el 1943 a l’asseguradora Societat Mercantil Bilbao. Als baixos, on en un principi hi havia hagut l’estudi del fotògraf Pau Audouard, s’hi va instal·lar la firma de moda i complements Loewe. La reforma de la planta baixa va eliminar les figures femenines que decoraven la part de sota de la tribuna, recoberta amb una superfície metàl·lica, i va enderrocar la columna central per obrir l’entrada de la botiga just a la cantonada. Les nimfes de la tribuna pràcticament es van destruir, però la columna va tornar al seu lloc amb la darrera reforma de la planta baixa, l’any passat, a càrrec de l’estudi de Peter Marino.

Núñez i Navarro va comprar la Casa Lleó i Morera l’any 2006 al grup Planeta. El 2009, la planta noble es va obrir al públic una tarda i hi van passar un miler de visitants. Des de llavors, no s’hi organitzaven visites: a banda de Loewe a la planta baixa i dels habitatges dels quatre pisos superiors, que continuen llogats, el principal el va ocupar fins a l’any passat a la marca de moda Guess, que hi tenia el “showroom”. Paral·lelament, durant aquests anys, Núñez i Navarro ha dut a terme la recuperació arquitectònica de l’edifici i la restauració de molts dels detalls, com ara els vitralls. El grup immobiliari fa gala d’una llarga experiència en la rehabilitació d’edificis històrics conservant-ne el patrimoni, tot i que la seva actuació a La Rotonda ha estat molt criticada justament pel contrari.

La planta noble de la Casa Lleó i Morera no és pas un museu, però sí una mostra molt ben conservada de l’arquitectura i totes les arts decoratives del modernisme. Ara ja no es preveu llogar-la per organitzar-hi reunions o esdeveniments, perquè cada dia de dilluns a dissabte s’hi ofereixen quatre visites diàries en grups reduïts, de 25 persones com a màxim. Aquests primers dies, els grups s’han emplenat i, per tant, avui mateix ja han pogut visitar la casa un centenar de persones. La visita dura 50 minuts i es pot fer en català, castellà o anglès. Les sabates de taló estan prohibides, per tal de conservar els mosaics de rajola que hi ha al terra. Les entrades, que costen 15 € (13,50 € fins al 31 de gener i, a partir de llavors, per a menors de 25 anys o majors de 65) s’han d’adquirir al web. A qui s’acosti a la porta sense entrada, se li ofereix una connexió gratuïta a Internet sense fils per comprar-la amb el mòbil. També hi ha la possibilitat de concertar visites privades, per a grups de més de 15 persones, en qualsevol idioma.

[Foto: Neus Prats]

Els encarregats d’aquestes visites són els guies especialitzats de Cases Singulars, una empresa que ja mostra al públic una dotzena d’edificis del patrimoni històric i artístic de Barcelona. Per exemple, Cases Singulars també ofereix les visites guiades a la veïna Casa Amatller. Això en el futur podria facilitar algun tipus d’oferta conjunta per visitar les tres cases modernistes de l’Illa de la Discòrdia, aprofitant que a partir d’aquest any les tres estaran d’una forma o altra obertes al públic. Ara com ara no està previst, però els seus responsables no ho descarten.

A la Casa Amatller, des que el 2009 hi van començar les obres de restauració de la planta noble, Cases Singulars ofereix visites concertades en grup: l’entrada de 10 € per persona permet conèixer la història de la casa i la família Ametller, a més de tastar la xocolata de la seva fàbrica. A partir de la primavera, ja se’n podrà visitar regularment el pis principal, on va viure l’industrial xocolater Antoni Amatller, que des de 1941 també és la seu de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, impulsat per la seva filla.

Tant a la Casa Amatller com a la Lleó i Morera, les visites guiades mai no arribaran a posar a prova la capacitat de la casa. En canvi, la Casa Batlló, obra del ja mundialment conegut arquitecte Antoni Gaudí, va arribar el 2012 als 700.000 visitants en un any. Aquí l’entrada, amb audioguia, val 21,50 € (18,50 € per a estudiants, menors de 18 anys o majors de 65), però no només dóna accés a la planta noble sinó també al vestíbul, les golfes i el terrat, on hi ha les mítiques xemeneies.