La memòria del pintor i escenògraf Oleguer Junyent (1876-1906) segueix ben viva al seu estudi de Barcelona, ubicat al barri de Gràcia. Un espai únic, que es manté inalterable un segle després, i que representa el tarannà del polifacètic artista i les seves peculiars aficions, entre les quals la del col·leccionisme d’art medieval i la de viatger, en una època en què aquesta pràctica era una autèntica raresa. L’estudi taller exposa actualment una de les col·leccions d’arts decoratives i d’art medieval català més important del país. Un equip de betevé hi va accedir l’any 2012 per documentar les obres impressionant que atresora.
Roda el món i torna al Born
La Isabel Vallès, cofundadora de Cases Singulars, explicava que Oleguer Junyent “va ser una ànima lliure, un personatge multidisciplinari, una calidoscopi, un piano que va tocar gairebé totes les tecles de les arts”. Era pintor (va estudiar a la Llotja de Barcelona), però segurament la seva faceta més coneguda és la d’escenògraf, són seus, per exemple, els grans vitralls wagnerians de la façana lateral del Liceu. També va ser fotògraf, col·leccionista i viatger, “al 1909 va emprendre un llarg viatge per tot el món, a l’Índia, a la Xina, al Japó, als Estats Units, a Europa… L’interessant és que va prendre moltes notes i a l’any següent va publicar ‘Roda el món i torna al Born‘, descrivia la Isabel.
Dos marcs d’alcova
Oleguer Junyent era col·leccionista i el seu estudi està replet, de dalt a baix i de dreta a esquerra, d’objectes i obres d’art. Les parets de més de sis metres d’alçària s’omplen de quadres seus i també d’altres artistes modernistes contemporanis, molts d’ells amics, com un Anglada Camarasa inacabat. “Aquí es respirava un ambient bohemi, similar al que es podia viure a la taverna Els Quatre Gats, se celebraven festes…”, explicava la Isabel, “Penseu que l’avi d’Oleguer Junyent, Sebastià Junyent, era espardenyer al Born i va ser l’impulsor dels primers carnestoltes de Barcelona”, relatava la Isabel. A l’estudi també es poden veure dos impressionants marcs d’alcova, rescatats d’un parell d’edificis que es van enderrocar per l’obertura de la via Laietana“.
Col·leccionista d’art medieval i arquetes
L’estudi també allotja una important presència d’art medieval, “dins de la seva col·lecció hi havia talles, retaules, creus d’església… la peça més important és un Arnau Bassa. La seva parella es troba al Museu Episcopal de Vic, perquè Oleguer Junyent li va regalar a mossèn Josep Gudiol, que en aquella època n’era el director”, explicava Vallès. Les obres d’aquest estudi representen a la perfecció l’ànim del col·leccionisme durant l’època modernista i noucentista, “amb ceràmica, vidre, objectes litúrgics fabricats en ferro i una col·lecció important d’arquetes”.
Nines “parisiennes”
El pis superior de l’estudi taller d’Oleguer Junyent és un petit museu dedicat als vestits d’època. Acull la col·lecció d’indumentària i nines de Maria Junyent, neboda de l’artista, amb més de 200 nines i autòmats d’entre els segles XVII i XIX. Les nines exposades eren conegudes com Les Parisiennes i servien de petits models per ensenyar als pobles de províncies els vestits que es feien a ciutat. Les vitrines també mostre autòmats que són petites meravelles mecàniques, com un que encara funciona a la perfecció i exhala fum davant la sorpresa dels visitants.
