El 1899 Salvador Andreu va comprar els terrenys de la falda del Tibidabo per crear una ciutat jardí de luxe. En aquell mateix moment, Eusebi Güell va adquirir el turó on després va fer el Parc Güell amb la mateixa intenció. Però només un va triomfar: l’avinguda del Tibidabo d’Andreu, on la burgesia barcelonina del moment va instal·lar-se en cases dissenyades pels millors arquitectes de l’època, com Enric Sagnier. La història de l’avinguda i de les seves cases s’ha explicat en la ruta guiada inclusiva que ha organitzat aquest dimecres el Centre Cívic Vil·la Florida perquè els veïns del barri coneguin millor el seu entorn.
El fracàs de la ciutat jardí d’Esusebi Güell
Un dels motius de la manca d’èxit de la urbanització de Güell, tot i la popularitat de la seva figura a l’època, va ser que les cases eren massa petites per a la burgesia: “Va establir que les 60 parcel·les havien ser de les mateixes dimensions i quatre de les cinc parts havien d’estar destinades a jardí o hort”, explica la guia cultural Meritxell Carreres. La manca d’extensió de terreny i la mala connexió d’aquell moment van fer que la burgesia es decantés cap al projecte d’Andreu.
Cases amb història
La majoria de les construccions de l’avinguda del Tibidabo encara es mantenen tal com eren, majoritàriament gràcies a empreses privades que les han comprat i en conserven l’aspecte original, tot i que durant la Guerra Civil van patir confiscacions i moltes van ser abandonades pels seus propietaris. La casa de Salvador Andreu, per exemple, es va convertir en l’ambaixada de la URSS i té un búnquer al soterrani i la dels Jardins de la Tamarita va ser una txeca.
