L’autisme és un trastorn generalitzat del desenvolupament caracteritzat per problemes amb la interacció social i la comunicació, i per interessos limitats i conductes repetitives. Els infants autistes poden tenir-ne diferents graus que permeten tenir un tipus de vida o un altre. El Pau Navarro es comunica bé, però sí que té algunes dificultats en l’àmbit social i cognitiu. Després d’haver acabat l’ESO, ara, amb 18 anys, està estudiant gastronomia. Tot i que des de sempre ha fet esport, des de fa uns anys fa atletisme i està molt content. L’esport sempre l’ha ajudat molt.
L’Albert Navarro, maratons i autisme
L’Albert és el pare del Pau i també del Jaume, el seu germà bessó, que també és autista, però que no s’ha decantat per l’atletisme, tot i que també és un entusiasta de l’esport. L’Albert, mestre de professió a Barcelona, fa molts anys que corre i, de fet, és conegut per les seves maratons (n’acumula 31, l’última a Anvers el 2023) i la seva voluntat de donar a conèixer l’autisme i de recaptar diners per a l’associació Aprenem, que ajuda les famílies amb infants amb trastorn de l’espectre autista.
L’Albert i el Pau Navarro, a la Mitja Marató
Pare i fill volen aconseguir un repte: fer la Mitja Marató de Barcelona plegats. Per a l’Albert pot ser un bon entrenament de cara a la Marató de Barcelona, l’objectiu següent. Per al Pau, tot un repte perquè és la primera Mitja. De fet, haurà de dosificar-se i anar a un ritme adequat. “L’objectiu és acabar-la i gaudir-ne”, comenten pare i fill, tot i que han parlat de dur un ritme “entre 4 minuts i 50 segons, i 5 minuts per quilòmetre, fet que permetria acabar entre 1 hora i 45 minuts, i 1 hora i 50”.
Els dos tenen l’afició de córrer integrada i, amb la genètica pel mig, de ben segur que continuaran corrent. Tot i que encara no ha acabat la primera Mitja Marató, quan els preguntem pel futur i per una possible Marató, tots dos coincideixen que els faria molta il·lusió, i que la primera també la voldrien fer junts.
