La Marató de Barcelona fa 13 anys que manté un recorregut força similar amb poques variacions. Aquest 2019 l’organització ha volgut fer un canvi del circuit per tal de fer-lo més ràpid i que, per tant, es puguin millorar les marques. Tot i els canvis, el traçat manté el pas pels llocs més emblemàtics de la ciutat, com el Camp Nou, La Pedrera, la Sagrada Família i d’altres, però amb petites variacions.
El nou circuit
Els canvis més importants
- km 2,5: Camp Nou. Després d’arribar al Camp Nou (una cita ineludible per a tots els participants) els atletes no pujaran fins a la Diagonal, sinó que aniran per la travessera de les Corts i deixaran l’estadi barcelonista a mà esquerra.
- km 10: passeig de Gràcia. La pujada des de la Gran Via per passeig de Gràcia s’evita en una part perquè ara es girarà al carrer d’Aragó, a mà esquerra.
- km 14,5-22: Meridiana. Per compensar la pèrdua de distància d’una part del recorregut, el pas per Meridiana haurà de ser més llarg. En lloc de girar a Fabra i Puig, els participants hauran de passar Can Dragó abans de tornar pel mateix carrer.
- km 40: Paral·lel. És un dels canvis que més agrairà el corredor popular. L’avinguda del Paral·lel, en els quilòmetres finals de la marató, es feia molt dura. Són el moments finals i s’ha volgut minimitzar aquest efecte, moltes vegades psicològic. Per aquest motiu, a l’altura de la ronda de Sant Pau la prova pujarà per passar pel costat del Mercat de Sant Antoni, girarà pel carrer de Sepúlveda fins a la plaça d’Espanya i l’arribada final serà a l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
Canvis d’altimetria
Si una cosa tenia el circuit de la Marató és que la primera part era més dura que la segona. L’ascens fins a la Diagonal i el pas per la Meridiana feia sumar metres de desnivell. Aquesta altimetria s’ha corregit en la nova versió del 2019. Ara, els atletes hauran de superar un desnivell positiu (la part que es puja) i negatiu (la que es baixa) de 176 metres, un 15 % menys que en l’edició del 2018. A més, serà més equilibrada (91 metres en la primera part de la cursa i 85 en la segona), el que permet ritmes més constants
Rècord masculí de l’any 2010
Una de les raons principals per tal de modificar el circuit és la possibilitat de millorar el rècord masculí, establert l’any 2010 per Jackson Kotut. El temps de l’atleta kenià va ser de 2 hores 7 minuts i 30 segons, lluny de les marques que ara per ara tenen les millors maratons d’Europa. El millor temps en categoria femenina, en canvi, ha anat modificant-se alguns anys i l’actual és del 2017, de Helen Bekela, 2 hores 25 minuts i 4 segons.
