A ‘Match point’, Woody Allen assegurava que era millor tenir sort que talent, una sentència que Marta Marrero ha desmentit amb tenacitat i una segona oportunitat, la que li va donar el pàdel. Marrero va començar amb el tenis i va tenir una carrera fulgurant. Una nova estrella de l’armada espanyola va començar a brillar al costat d’Arantxa Sánchez Vicario i Conchita Martínez. Amb només 17 anys, la canària va arribar als quarts de final de Roland Garros, en què Martínez va posar fi al seu somni. La que havia de ser la succesora de l’aragonesa no va poder amb la pressió.
La seva carrera sempre va estar marcada per la pressió d’arribar molt amunt a la WTA i va acabar suposant una llosa.
Però Marta Marrero es va sobreposar i va arribar a ser Top 50 i a jugar contra les millors.
Finalment, una lesió al turmell va fer que desistís del seu somni i la va forçar a retirar-se. Va ser un revés que Marrero va poder superar amb un descobriment: el pàdel.
El canvi de raqueta li va anar tan bé que la temporada passada va arribar al número u i enguany està nominada com a millor jugadora. El revés i l’esmaixada són dos dels seus grans punts forts. I és que els fonaments tenístics l’han ajudat molt.
Aquella pressió que va estar estar a punt d’escapçar la seva carrera tenística va acabar sent un plus en el pàdel.
El pàdel li ha ofert una segona oportunitat, que Marta Marrero pensa esprémer fins al final. La canària ha acabat trobant al seu lloc fora de Wimblendon o Roland Garros. Ben mirat, el talent de Marrero ha anat acompanyat de la sort necessària.
