Maig del 1846. Barcelona està bloquejada per l’exèrcit carlista a causa de la revolta dels mariners, que genera a la ciutat escassetat de sal, tan important per a la conservació dels aliments. Vista la situació, un conegut home de negocis barceloní va idear tot un repte. Va convocar diversos vaixells amb l’objectiu d’anar fins a les salines de les Pitiüses, a Eivissa, i tornar cap a Barcelona carregats de sal. El primer a arribar a la ciutat cobraria en or, en canvi, l’últim corria el risc de no rebre res de res. Aquesta podríem dir que és la primera edició de la Ruta de la sal.
143 anys després, el 1989 el barceloní Pepe Ferrés va recuperar la idea amb l’objectiu de promocionar la navegació d’altura.
La primera edició moderna, entre Port Ginesta, al Garraf, i Formentera, va tenir 36 participants. La segona edició, el 1990, el nombre d’inscrits es va duplicar i el 1991 va néixer la versió est de la regata amb sortida des de Dènia.
La regata va agafar volada ràpidament. Era una combinació perfecta. L’aventura que significava fa 30 anys enrere navegar fins a les Balears i, a més, fer-ho envoltat de familiars i amics.
En les primeres edicions l’arribada va ser a Formentera. Després es va atracar a Eivissa capital i, des de fa uns anys, la benvinguda és a Sant Antoni de Portmany, a Eivissa.
La ruta de la sal s’ha convertit en una de les regates d’altura més importants del Mediterrani i la més destacada de l’estat espanyol. Després d’uns anys de crisi, l’edició d’enguany ha registrat més de 200 inscrits i hi ha hagut una novetat que fa pensar que la salut de la regata és immillorable.
La diversitat de la flota i la variable meteorologia del Mediterrani fan que les diferències entre el més ràpid i el més lent puguin arribar a ser de més d’un dia.
La Ruta de la sal, un repte que va néixer per abastir de sal la ciutat de Barcelona fa 171 anys i que des de en fa 30 s’ha convertit en una aventura.
