El Barça va dominar sempre el partit. Va exercir un control total a través de tenir la pilota. Tot i això, les oportunitats a la primera part van ser poques. Un xut de Villa, que va sortir molt a prop del pal i un altre de Xavi que Casillas va aturar.
El Barcelona va madurar el partit conscient que l’oportunitat de marcar arribaria tard o d’hora. A la mitja part, a causa de la tensió, va haver-hi una picabaralla abans d’entrar als vestidors, que va acabar amb l’expulsió de Pinto. A la segona part, el Madrid, amb l’entrada d’Adebayor per Ozil, es va estirar una mica més, però sempre va mantenir la tàctica d’esperar en defensa l’error del Barça per sortir al contraatac.
La jugada clau va ser l’expulsió de Pepe. El brasiler va fer una entrada dura sobre Alves i l’àrbitre alemany Stark va expulsar amb vermella directa el jugador blanc. Mou aleshores va començar a gesticular en contra de la decisió i, tot i que Puyol, va intentar calmar-lo, el tècnic també va acabar expulsat. Aleshores el Barcelona encara va dominar més i van arribar els dos gols. El primer després d’una assistència d’Afellay a Messi, que amb un toc suau va superar Casillas. I el segon després d’una gran jugada individual del crac argentí, que va superar tots els defenses que li van sortir al pas. El 0 a 2 apropa molt al Barça a la final de la Champions.
