El Muntanyesa és equip de Tercera RFEF. Els de Nou Barris només han trigat una temporada a deixar la Primera Catalana i l’any vinent tornaran a jugar a una categoria superior. La Monta ha superat la Unificació Llefià per 5 a 0 i s’han assegurat l’ascens matemàtic quan encara queden dues jornades. Aquesta és la crònica d’un matí perfecte a la Bombonera de Nou Barris.
Un matí inoblidable
Tothom sabia que avui seria un dia gran a Nou Barris i s’havia de posar ben guapa la Bombonera. Banderes, pancartes i globus. L’ocasió era especial pels centenars d’aficionats que no s’han volgut perdre la cita. Com tampoc no ha faltat el soci més famós dels groc-i-negres. Sandor Martín ha fet la sacada d’honor i ha ofert el seu cinturó de campió internacional de la WBA. Dimas ha fet el primer i Fernando Velillas el 2 a 0 passada la mitja hora. La festa no s’ha quedat aquí i a la segona tot ha anat com la seda. Moyano ha fet el tercer amb una remata de cap impecable i Velillas ha aprofitat l’assistència de Pedro Bilbao per desfermar, encara més, la bogeria entre uns aficionats que ja han pogut cantar que eren campions. La cirereta l’ha posada Miki Poveda amb un golàs per tancar el marcador, però no les celebracions. Rotllana i càntics per celebrar que deixen la Primera Catalana. Samarreta commemorativa de l’ascens i ballaruca d’un Velillas que estava a totes les salses.
L’efecte de Raúl Paje
Amb la victòria d’aquest diumenge contra la Unificació Llefià per 5 a 0, l’estadística de Raúl Paje no deixa de sorprendre. Des que va arribar a la banqueta del Muntanyesa, l’equip no coneix la derrota. Amb ell a la banqueta, la Monta ha guanyat 11 partits i n’ha empatat quatre dels 15 que ha jugat. Una barbaritat que ha tingut la recompensa de l’ascens. Paje va agafar l’equip en substitució de Ramón Calderé i, tot i estar a vuit punts del líder, el tècnic ja va avisar que no hi havia res perdut.
