"A la ville de Barcelone." Les paraules de Joan Antoni Samaranch donaven el tret de sortida a la gran transformarció de Barcelona. Amb els Jocs del 92, arribaven també les Rondes, la reforma de la muntanya de Montjuïc i un nou barri, la Vila Olímpica. Es van recuperar espais fins ara oblidats, com les platges i el port. Neixia així una nova manera de dissenyar la ciutat: fer-ho a cop d'esdeveniment. Al 93, passada l'eufòria de les Olimpíades, calia trobar una altra idea. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona (1982-1997) "El 2004 serà el 75è aniversari de l'exposició universal del 1929. Per això, he encarregat uns estudis per veure què farem" I d'aquí va sorgir el Fòrum de les Cultures. L'oportunitat per reformar la part més oblidada del front marítim, la desembocadura del Besòs. Aquesta vegada, el projecte girava al voltant del diàleg i el desenvolupament sostenible. "Declaro inaugurado este Fòrum" Per aquest auditori van passar líders mundials i premis Nobel. El Fòrum va deixar com a herència un espai de 32 hectarees que ara acull grans celebracions. Ara, la projecció internacional de la ciutat passa per la Unió per la Mediterrània. El Palau de Pedralbes i l'Hospital de Sant Pau seran la seu d'aquest nou organisme. I en un nivell inferior, Barcelona també ha lluitat per acollir alguns dels principals esdeveniments esportius del món. Va ser seu de la Final Four al 1998. L'any següent, de la Champions. I aquest 2009 s'hi ha jugat la Copa Davis i ha passat una de les etapes del Tour de França. El següent repte arribarà a l'estiu, amb els Europeus d'Atletisme. Una oportunitat que s'ha aprofitat per reformar el Sot del Migdia, i els estadis de la Mar Bella i de Joan Serrahima.
