(ACN) El teletreball continuarà tot i l’aixecament de l’estat d’alarma. En les últimes setmanes s’han detectat consultes d’empreses i treballadors sobre si la fi de la mesura excepcional tindrà conseqüències. Tot i això, la realitat és que la incidència real serà ben poca, segons els juristes i sindicalistes consultats. “El teletreball anirà més vinculat al temps que portem mascareta que a l’estat d’alarma”, exemplifica l’advocat Pere Vidal.
En un any, els índexs de teletreball han pujat exponencialment, sobretot entre els empleats públics, cosa que “beneficia treballadors i Administració” però pot posar en risc el dret a l’atenció als més vulnerables, alerten els experts.
El telebreball covid té menys garanties
Els experts consultats coincideixen a dir que el teletreball és una mesura de prevenció del virus que s’allargarà tant com duri la situació epidemiològica excepcional. Aquesta modalitat singular de feina a distància “segueix perfectament emparada” mentre hi hagi mesures de caràcter limitatiu “siguin estatals o autonòmiques”, indica el professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, Joan Mauri. De fet, el Procicat continua determinant que cal afavorir el teletreball sempre que sigui possible.
El Reial decret 28/2020 establia dues modalitats de feina en remot, una d’habitual amb “un marc molt rígid” i una altra de “menys garantista” i vinculada a l’emergència sanitària, segons Mauri. “El teletreball amb covid és teletreball amb menys garanties. L’única obligació per la part empresarial és el subministrament de mitjans”, afegeix el professor de Dret Administratiu.
Qui es fa càrrec de les despeses?
Amb l’aixecament de l’estat d’alarma, les empreses podran continuar tenint la plantilla fent feina en remot sense acords individuals que recullin aspectes com el de la compensació de les despeses. La normativa deixa la porta oberta a la compensació de despeses a través d’acords entre sindicats i empreses, però se n’han assolit molt pocs perquè la negociació col·lectiva està aturada, recorda l’advocat Pere Vidal. Els treballadors que ho vulguin poden acudir als jutjats per reclamar els rebuts de llum o d’internet que han pagat de més però el jurista avisa que és complicat poder acreditar l’increment de despeses en relació amb les que tenien quan anaven a treballar cada dia a l’oficina.
Un dels pocs acords que s’ha assolit és el del conveni de les caixes d’estalvi i el de la banca, que va pactar una compensació de 55 euros al mes per fer feina a distància. La secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre, assegura que la majoria d’acords per compensar les despeses establiran compensacions d’aproximadament aquesta quantitat. “Si els acords són molt superiors, les empreses no voldran que ningú teletreballi”, afirma.
Un 11 % dels treballadors continuen teletreballant
Abans de la pandèmia només el 4 % d’ocupats treballaven en remot. El confinament domiciliari i les restriccions a la mobilitat van disparar fins al 30 % aquests índexs. Un cop passat el primer sotrac, aquestes xifres han anat baixant i fins a arribar a l’11 %, segons l’última Enquesta de població activa.
“És un tema que preocupa, tenim consultes de tota mena, de gent que té ganes de tornar a l’oficina perquè el teletreball se li està fent molt dur per la falta de contacte social, i tot el contrari, gent que no voldria retornar al treball presencial perquè té por a la situació de possible contagi”, explica Torre.
L’atenció als més vulnerables se’n ressent
Bona part de l’augment de la feina a distància es deu als empleats del sector públic. En aquest sentit, Mauri es mostra preocupat pels efectes sobre la població amb més dificultats. El professor de Dret Administratiu a la UB assenyala que el teletreball a les administracions pot estar perjudicant els ciutadans més vulnerables que no tenen mitjans telemàtics. “El contacte amb les administracions públiques és un dret”, diu l’expert en dret administratiu, que avisa que el sistema “té buits que afecten les classes més febles de la població”. En aquest sentit, anima el Síndic de Greuges a seguir els passos dels seus homòlegs del País Basc i Valencià i a elaborar un informe per saber si la ciutadania té els canals suficients per mantenir el contacte amb l’administració.
