El confinament com a conseqüència del coronavirus ha obligat moltes empreses a tancar les oficines i apostar pel teletreball. El 2019 només el 4,8 % dels empleats treballaven a distància, i aquest percentatge va augmentar fins al 30 % a partir de la declaració de l’estat d’alarma. Un canvi que s’ha fet de manera precipitada i amb una regulació mínima. Els sindicats alerten que l’experiència d’aquests mesos demostra que, sense una bona regulació, els treballadors poden perdre drets laborals i que també pot augmentar la desigualtat de gènere si només són les dones les qui s’acullen a conciliar.
Els costos de tenir l’oficina a casa
Els sindicats reconeixen que el teletreball ha estat una eina preventiva, que ha permès protegir la salut dels treballadors i conservar llocs de treball. Però volen evitar la manera com s’ha implantat, “a correcuita”, perquè les empreses no hi estaven preparades i els professionals no han rebut la formació adequada. Segons Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO a Catalunya, cal garantir que els treballadors no presencials tinguin els mateixos drets que la resta.
“S’ha de garantir la desconnexió digital, el registre de jornada i regular la càrrega de feina. Teletreballar tampoc no ha de suposar cap despesa per a l’empleat, i se n’ha de garantir la seguretat psicosocial i la salut”
Durant els mesos que ha durat l’estat d’alarma, la jornada laboral s’ha allargat durant les 24 hores del dia i s’ha barrejat amb la vida personal. “No hi hagut desconnexió digital”, denuncia Torre. A banda, explica que les empreses sovint no han dotat els empleats dels elements necessaris per garantir-ne l’ergonomia. “Tothom ha treballat com ha pogut, molts sense una cadira en condicions”.
No repetir les condicions del confinament
Però, per als sindicats, el fet més greu és la sobrecàrrega de treball de les dones. Per això, alerten que durant el confinament treballar a casa no ha estat una mesura de conciliació perquè no hi hagut corresponsabilitat dels homes.
Des de l’Observatori Dona Empresa i Economia, Roser Xalabarder assegura que tot i que en algunes famílies els dos progenitors han teletreball, moltes empreses han deixat als treballadors triar entre treball presencial i a distància. I que això ha perjudicat les dones, perquè no hi hagut corresponsabilitat.
“Realment les dones hem optat pel teletreball perquè tenim la responsabilitat de tenir cura dels fills, els avis i les persones dependents. En canvi, els homes han preferit fer-ho presencialment. No hi hagut corresponsabilitat”
Des de CCOO també consideren que el teletreball no ha estat una mesura de conciliació: “El tancament de les escoles no ha permès que les dones treballadores puguin conciliar perquè han doblat la jornada, són les qui sustenten la cura dels fills i les persones dependents”, diu Torre. Per això, insisteixen que cal tenir en compte la perspectiva de gènere.
L’avantprojecte de llei
El Govern espanyol està treballant en l’avantprojecte de llei per regular aquesta nova organització del treball que estableix, entre d’altres, que l’empresa haurà de pagar les despeses de la feina a distància, incloent-hi els equips i mitjans.
Cristina Torre recorda que ara mateix hi ha una regulació mínima a l’Estatut dels Treballadors, concretament a l’article 13, que parla del treball a distància. Per això valora positivament que l’executiu faci unes normes més explicites que fixin de manera general drets com la desconnexió digital, la seguretat i la salut, la inviolabilitat del domicili, la salut i la seguretat dels treballadors. Ara bé, demana que aquest marc general s’adapti a cada empresa a través de la negociació col·lectiva amb els treballadors.
“És important que hi hagi una normativa detallada, però cal que l’aplicació es desenvolupi a través de la negociació col·lectiva perquè s’adapti a la realitat de cada lloc de treball”
