El pagament per generació es pot fer de diverses maneres. Per exemple, a través de xips instal·lats als contenidors que permeten identificar el ciutadà i la quantitat de residus que recicla. JOSEP MARIA TOST, director de l'Agència de Residus de Catalunya "És el sistema habitual d'arreu d'Europa, qui més recicla menys paga, i jo crec que aquesta serà la baula per canviar i millorar els resultats de recollida perquè, insisteixo, a Europa fa molta anys que funciona." L'any 2014 a la regió metropolitana de Barcelona es van generar més de dos milions de tones de residus, gairebé un 1 % més que l'any anterior. Del total de residus, la recollida selectiva representa un 28,5 %, una dada estancada des de fa tres anys i que cal millorar ja que a partir de l'any 2020 la Comissió Europea exigirà que la recollida selectiva representi un 50 % del total de brossa generada. Qui no compleixi serà sancionat i, per tant, Generalitat i ajuntaments s'han de posar les piles. Entre altres fórmules per incrementar la recollida selectiva, la Generalitat demana als ajuntaments que siguin més transparents i expliquin amb més claredat als ciutadans quant paguen d'impostos per a la recollida i el tractament de residus. "Com podem demanar un canvi d'hàbits si el ciutadà no sap el que paga." Segons l'Agència de Residus de Catalunya, aproximadament una família paga 250 euros anuals però saber-ho amb exactitud és complicat perquè la taxa acostuma a estar inclosa en l'IBI i en la factura de l'aigua.
El pagament per generació es pot fer de diverses maneres. Per exemple, a través de xips instal·lats als contenidors que permeten identificar el ciutadà i la quantitat de residus que recicla, o a través de targetes identificatives. En aquest darrer cas, els contenidors estan tancats i l’usuari ha d’introduir la targeta perquè el sistema s’obri i pugui llençar la brossa. Els ajuntaments tenen uns barems i en base a aquests es paga una taxa més o menys cara, és a dir, en funció de la quantitat de recollida selectiva feta. “És el sistema habitual d’arreu d’Europa. Qui més recicla menys paga i aquesta serà la baula per canviar i millorar els resultats de recollida selectiva”, ha afirmat Josep Maria Tost, director de l’Agència de Residus de Catalunya. La Generalitat ha demanat als ajuntaments que estudiïn “a curt termini” com implantar aquest sistema als municipis. Actualment, aquesta fórmula només s’ha implantat a Argentona, Miravet i Rasquera.
Objectiu: complir les exigències europees
L’any 2014 a la regió metropolitana de Barcelona es van generar més de dos milions de tones de residus, gairebé un 1 % més que l’any anterior. Del total de residus, la recollida selectiva representa un 28,5 %, una dada estancada des de fa tres anys i que cal millorar, ja que a partir de l’any 2020 la Comissió Europea exigirà que la recollida selectiva representi un 50 % del total de brossa generada. Qui no compleixi serà sancionat. “A tots se’ns ha girat feina i cal buscar la manera d’incrementar aquesta recollida selectiva estancada”, ha insistit Tost.
Saber quant paguem per prendre més consciència
Per l’Agència de Residus de Catalunya, els ciutadans també reciclarien més si fossin més conscients del què paguen per a la recollida i el tractament de residus. Per aquest motiu, reclamen als consistoris que siguin més transparents i expliquin amb més claredat als usuaris els impostos que se’ls apliquen en aquesta matèria. Segons un estudi realitzat per l’agència, una família catalana paga 250 euros anuals però saber-ho amb exactitud és complicat perquè la taxa acostuma a estar inclosa en l’IBI i en la factura de l’aigua. “Recomanem que la taxa estigui separada per tal que el ciutadà la vegi i prengui més consciència”, ha declarat Tost.
