L'1 de febrer obrirà un nou bar a Barcelona, però la novetat és que el personal que s'ha contractat és major de 50 anys. Aquest candidat fa més d'un any i mig que busca feina sense èxit. "Con mucha ilusión esto. Cuando te quedas sin trabajo a los 50 o 45 años prácticamente te quedas desahuciado." Tots els qui s'hi han presentat han cotitzat més de 30 anys a la Seguretat Social, i han vist com passaven els mesos sense aconseguir una feina. "Es que lo que más gracia me hace es que han augmentado la jubilación a los 67 años y con 50 ya no nos quieren, ni con 45. ¿A qué estan jugando? ¿A quién están engañando?" KIM DÍAZ, propietari d'Entrepans Díaz "Yo quiero gente con experiencia, a parte es un sector de la sociedad, yo estoy seguro de que se está cometiendo una gran injusticia. Porque personas que tienen muchísima experiencia y que simplemente cuando entregan el currículum y ven el año de nacimiento lo tiran a la papelera. Eso no puede ser." És del mateix parer l'Ana, presidenta de l'associació Objetivo 50, que denuncia que hi ha una discriminació a l'hora de contractar les persones majors de 50 anys. ANA QUINTILLÀ, presidenta associació Objetivo 50: "La falta de sensibilitat que tenen aquestes empreses amb aquest sector que som nosaltres, que no tenen en compte tota l'experiència que nosaltres tenim, que som molt joves per jubilar-nos i molt grans per treballar. Són persones que tenen la seva vida aquí muntada, que els últims anys són bàsics per poder el dia de demà cobrar les pensions, si és que les arribem a cobrar." En els dos anys de vida de l'associació més de 300 persones s'han posat en contacte amb ells, i el 70 per cent han aconseguit feina, totes en el sector de les petites i mitjanes empreses.
D’oportunitats com les que ofereix el bar Entrepans Díaz, n’hi ha ben poques. En la majoria de casos, les persones de 50 anys són directament descartades de les ofertes de feina. L’edat es converteix en un problema i, per això, també sorgeixen associacions com Objetivo 50, que treballa en contra de la discriminació que pateix aquest col·lectiu.
La presidenta de l’associació, Ana Quintillà, explica que s’adrecen a uns perfils determinats. Gent de més de 45 anys tècnics per PIMES, des d’administratius, comptables, financers, directors generals, màrqueting. “Ho vam decidir així per ser més eficients”, i de fet han aconseguit, en dos anys i mig de vida, que 300 persones s’adrecin a ells, i el 70% ha trobar feina, totes en el sector de les petites i mitjanes empreses.
“És horrorós quan estàs tota la vida treballant i et trobes que ningú et vol, quan pensaves que havies sigut un bon professional i et diuen que demà no vinguis” explica Quintillà. I ho diu per pròpia experiència, ja que va ser acomiadada després de treballar 26 anys en una multinacional farmacèutica. “En dos anys van fer fora 50 persones, els qui teníem salaris més alts i més drets adquirits.” Ara, de manera altruista, dirigeix aquesta organització per ajudar els qui s’han quedat sense feina. “A Objetivo 50 hem firmat convenis de col·laboració amb la Cambra d’Empresaris de Catalunya i amb els serveis d’ocupació d’alguns ajuntaments.”
També fan xerrades per a empresaris de petites i mitjanes empreses per sensibilitzar-los. “L’objectiu és que vegin que no han de tenir por de contractar persones més grans de 45 anys, portem una motxilla d’experiència i sabiesa en la nostra professió i val la pena que comptin amb nosaltres.”
Aquesta associació defensa que aquest col·lectiu greument perjudicat per la crisi són els qui donen més solucions a les empreses. Per això també ofereixen ‘mentoring’, és a dir, donar experiència a gent més jove, i també la possibilitat de treball a “temps compartit, és a dir, treballar en diverses petites empreses que no poden contractar una persona vuit hores, però totes juntes proveeixen una jornada laboral completa a algú”.
