Rere les portes del Restaurant Pitarra hi ha una peça clau de la història de la Barcelona i la Catalunya contemporànies. Abans de ser restaurant, aquest local del barri Gòtic era una rellotgeria, la rebotiga de la qual es va convertir en punt de trobada de personalitats polítiques i culturals del segle XIX, convidades pel dramaturg Serafí Pitarra (sobrenom de Frederic Soler).
Ara, però, tot aquest patrimoni que es manté dins del restaurant (tant l’arquitectònic, com el documental i personal de Pitarra) sent al clatell l’alè d’una amenaça: segons David Domènech podria convertir-se en un pub irlandès. Fa uns mesos, un inversor va comprar el local i té previst fer-hi obres per muntar una barra de bar tan llarga que faria tirar a terra la rebotiga de Pitarra.
Pressió política i policial
Domènech assegura que, segons l’Ajuntament, el nou propietari no té llicència d’obres. Per això, ha denunciat el cas i té prevista una reunió amb els responsables de llicències municipals. Casualment, aquest diumenge la Guàrdia Urbana hi ha fet una inspecció rutinària durant prop d’una hora.
El cas també ha generat polèmica a les xarxes socials i alguns grups de l’oposició s’han pronunciat. El portaveu del PDeCAT, Jaume Ciurana, ha fet una piulada instant el govern d’Ada Colau a fer “una intervenció directa i urgent” per “evitar que desaparegui can Pitarra”.
Demanem una intervenció directa i urgent del govern de @bcn_ajuntament @bcncultura @Bcn_CiutatVella per evitar que desaparegui can Pitarra. De què serveix ser Ciutat de la Literatura per la @UNESCO si no podem protegir la memòria literària?
— Jaume Ciurana (@jciurana) 8 d’abril de 2018
Continua la pèrdua de comerç de barri
El cas de la rebotiga de Pitarra no és nou a Barcelona. Els últims anys, desenes de comerços de barri han hagut d’abaixar la persiana i en el seu lloc s’hi han instal·lat grans cadenes internacionals o comerços desarrelats del veïnat. Un dels últims exemples és el de l’antiga botiga El Indio.
La solució que plantegen els defensors del patrimoni de Pitarra és catalogar l’edifici on està i així ho plantejaran als responsables del districte. El també historiador Dani Cortijo espera que aquesta “sigui l’última vegada que sigui la ciutadania qui s’ha de mobilitzar” per protegir un local històric i que “les administracions actuïn de forma proactiva i no de forma reactiva”.
