La darrera moratòria del decret de suspensió de desnonaments per la crisi sanitària té els dies comptats, acabarà el 28 de febrer. A menys que el Consell de Ministres decideixi fer una nova pròrroga, quedarà sense vigència després de més de dos anys. Els sindicats pel dret a l’habitatge viuen amb temor aquesta data i preveuen una allau d’execucions. “El mes de març serà una guerra, un expoli”, afirma la Lola, del Sindicat de l’Habitatge de Nou Barris.
Nou barris és el districte més castigat. Aquest dilluns 7 de febrer hi havia previst cinc desnonaments només en aquest districte. Finalment s’han acabat ajornant. Un d’aquests, el d’una dona víctima d’una estafa hipotecària que després de 25 anys vivint en un immoble del carrer de Rodrigo Caro, de les Roquetes, ara la volen fer fora de la seva llar. Des d’aquest pis, la Lola repassa amb veu alta el calendari de llançaments.
“Tenim un desnonament el dia 13, el dia 15 un altre de vuit persones, més el dia 17, el 23… i això és només el febrer!, exclama. Precisament, el dia 28 acaba la moratòria i, per tant, creuen que els propers mesos hi haurà un increment significatiu dels casos. “Ni l’Estat, ni la Generalitat ni l’Ajuntament ens donen cap solució”, afirma. De fet, la cua de famílies de Barcelona que esperen un pis social de la Mesa d’Emergència no para de créixer. El mes de desembre era de 650 famílies.
No ha paralitzat els desnonaments
El 22 de desembre del 2020, el Consell de Ministres va aprovar un nou decret de suspensió dels desnonaments a famílies sense alternativa d’habitatge i la prohibició de tallar el subministrament d’aigua, llum o gas a famílies vulnerables i persones en risc d’exclusió social durant la crisi sanitària. No només s’està aplicant a afectats per la crisi de la covid-19, sinó també famílies ja vulnerables abans de la pandèmia. El decret s’estén i protegeix també tots aquells que ocupin un habitatge en precari. Però en aquest supòsit la norma només protegeix en els casos en què hi hagi persones dependents, menors d’edat o víctimes de violència masclista i sempre que el propietari sigui un gran tenidor.
De fet, són les persones afectades les qui han de sol·licitar al jutjat paralitzar el llançament. Després, el jutge ha de demanar un informe als Serveis Socials que n’acrediti la vulnerabilitat i, si és així, queda aturat.
